Marta Guardiola, enginyera i premi ‘Dona TIC Emprenedora 2020’

Marta Guardiola, Co-founder & CTO de MiWendo Solution
Marta Guardiola, Co-founder & CTO de MiWendo Solutions | Cedida

Ha ensenyat a joves com fer tecnologia amb brics de llet.. per això segurament Marta Guardiola, enginyera i Doctora en telecomunicacions, no li veu límits a la recerca. Opina que s’ha de buscar l’aplicació en la vida real, perquè “la tecnologia ha de satisfer una necessitat real. Tot va lligat”. Amb aquest principi per bandera, va abandonar la investigació acadèmica per fer el salt al business i fundar la seua pròpia companyia, MiWEndo Solutions- spinoff de la UPF, l’UPC, l’Hospital Clínic de Barcelona i l’ICREA- des d’on dirigeix un equip d’enginyers que ha miniaturitzat un sistema d’antenes per ser acoblat als colonoscopis acompanyada per Ignasi Belda. L’objectiu és reduir l’impacte del càncer de colon, el més prevalent en la sanitat espanyola. Per aquestes actituds, acaba de rebre el premi DONA TIC Emprenedora 2020, a més de per haver-se implicat personalment en el foment de les vocacions STEM entre els joves i, en particular, les nenes, amb l’organització de multitud de tallers i xerrades. VIA Empresa l’entrevista telemàticament, de pantalla a pantalla, per conèixer aquesta investigadora que ja està canviant la recerca catalana.

Primer que res, felicitats! Què significa un premi a l’emprenedoria en un context com l’actual?
Tampoc m’ho esperava perquè m’ha fet molta il·lusió perquè és un reconeixement personal però en el meu cas al ser d’emprenedoria és un reconeixement a tot l’equip de MiWendo solutions i la veritat és que molt contenta… el conseller ens va recalcar que a partir d’ara havíem de ser un referent perquè a partir d’ara es presentin més dones, i que hi hagi més dones que s’atreveixin a estar al món de les TIC, perquè falten referents sobretot. Jo no sé si em considero un referent, però si això pot servir per a algo, doncs endavant.

Per què us han premiat, quin és el projecte?
És un projecte que es va crear durant la meva època doctoral i post-doctoral que tracta d’aplicar una tecnologia molt TIC, les microones, en aplicacions mèdiques. Bàsicament és semblant a qualsevol tecnologia d’imatge mèdica, com els ultrasons o els rajos X, però utilitzant les microones, que ens permet tenir una imatge de l’interior del cos sense causar cap dany a la salut. És la primera vegada que s’aplica a l’endoscòpia, que tot va sorgir quan vaig conèixer a la doctora Glòria Fernández, que actualment és la nostra directora mèdica, que ens va fer conèixer les imitacions que hi havia en les endoscòpies, on hi havia una gran limitació d’imatge. Això suposa que un 20% de les lesions precanceroses no es detecten. I vam veure que podíem contribuir aquí, ampliant el rang de visió i a més aquesta la podem relacionar amb la patologia de la lesió… i actualment no era possible. Així solucionem dos problemes que tenen les endoscòpies.

Com és l’aplicació de la tecnologia a la pràctica? La transferència tecnològica és el gran què de la recerca…
Nosaltres vam prendre la decisió, després de parlar amb molts metges, que la tecnologia canviés al mínim la pràctica clínica perquè hi ha solucions que són molt tecnològiques, i semblen molt bones, però llavors és molt difícilment aplicable i és la principal causa perquè moltes tecnologies no acaben arribant a la pràctica clínica. Per això vam decidir fer-ho com un accessori que s’afegeix a la punta de l’endoscopi per donar informació addicional, que genera una alarma sonora. És com el radar de cotxe que ens va avisant quan estem molt a prop de la paret, doncs seria semblant al que passaria quan un metge passi a prop d’un pòlip.

“Hi ha solucions molt tecnològiques, i semblen molt bones, però són difícilment aplicables: és la principal causa que moltes tecnologies no acaben arribant a la pràctica clínica”


Ja està aplicant-se als hospitals?
No, actualment l’empresa està treballant en el desenvolupament i estem al principi. Primer, no sabíem si hi hauria problemes amb les microones, fins que vam fer un estudi amb 23 pacients del Clínic; actualment estem treballant en la industrialització del prototip, l’hem miniaturitzat perquè es pugui adaptar a la punta d’un endoscopi. Com que és un dispositiu mèdic, hi ha una part molt important i molt llarga que s’ha de fer abans que es pugui provar en pacients. La regulatòria ens obliga a fer proves amb porcs i també amb teixits extrets d’humans. Tot això ens donarà l’evidència, i sobretot la seguretat, que necessitem demostrar perquè ens donen l’aprovació per poder passar a fer testos amb humans. Els assajos clínics, com els que s’estan fent ara amb la Covid-19, nosaltres els tenim planificats per a l’any que ve.

Precisament, una de les crítiques més habituals en aquest moment, què la rapidesa de la recerca és un factor tan important, és la lentitud de la burocràcia i la regulació. Com us afecta?
És així, i per exemple, amb la Covid s’estan reduint moltíssim els tempos però entenc que és una cosa que no es pot canviar. És veritat que acaba sent un procés molt lent i molt car, però entenc que en el fons ha d’existir perquè evidentment com a pacients i persones necessitem que al darrere hi hagi hagut uns mínims testos i comprovacions perquè això es pugui utilitzar. Afortunadament que existeix perquè és un tema suficientment sensible, s’ha de fer. Amb això en ment, també és veritat que repercuteix en més temps i en molts més diners perquè això arribi al mercat. També és cert que tenim un ecosistema bastant potent, que coneix la problemàtica i molt específicament inversors i mentors, i sap aquesta realitat. És un problema, si, però tothom ho sap i per tant estem preparats per poder fer front.

Com treballeu i com us heu organitzat amb la pandèmia?
Ja va néixer en temps de confinament, perquè just abans de la Covid, érem només tres persones. L’ampliació de capital ha sorgit en el confinament i és quan vam ampliar l’equip, per això mai hem tingut una seu, sempre he, teletreballat. Tenim un conveni amb la UPC per tenir un espai per fer algunes proves de hardware, però la resta cadascú està a casa seva. Som una empresa virtual (riu).

Pandèmia, emprenedoria i tecnologia de la salut. Esteu en el moment perfecte?
Si… realment és que lliguem tots els temes. Actualment és un moment super bo. Des que vam crear l’empresa, al voltant nostre hi ha hagut un ecosistema, programes de mentoria, salut, etc. Hem creat programes, molta gent ens ha donat suport, també hi ha finançament per als temes de salut. Hem vist que hi ha empreses i fabricants al voltant nostre, tenim a Catalunya un munt d’empreses que fins ara no era conscient que hi havia tantes amb aquesta capacitat de fabricació al nostre voltant. L’any passat vam anar a la fira mèdica, la més important de dispositius mèdics d’Europa, i de fet ens vam reunir amb empreses i hi havia força que eren catalanes. Deies “Deu n’hi do!”, si que tenim empreses del sector que estan fent coses molt avançades de primer nivell.

Catalunya és un bon territori per desenvolupar projectes d’aquest tipus? Com valoreu tant el context català com l’espanyol?
En el notre cas ha sigut molt positiu, en cap moment ens ha faltat res, ens ha anat tot molt rodat. Segurament no és un cas significatiu, però et dic que en el nostre cas, tot el que hem anat necessitant ens ha anat sorgint. Realment sempre hi ha dificultats, com problemes d’incompatibilitat si vols emprendre sent un investigador.

Avui dia és difícil finançar nous projectes…
És cert que trobar finançament no és fàcil, quan vam passar des de l’acadèmia fins a l’empresa, va ser perquè se’ns acabava el finançament públic perquè vam veure que hi havia més oportunitats en el món de l’empresa que en el món de la recerca. Si tens la conjunció, que el teu projecte satisfà una necessitat mèdica no coberta, amb una tecnologia molt novetosa, en el camp com el de la salut, no es tan difícil que et donen molt projectes. La tecnologia ha de satisfer una necessitat real. Tot va lligat.

El premi ‘DONA TIC’ també valora la teua implicació en la vocació pedagògica. Com has treballat aquest enfocament?
Des de sempre m’ha agradat molt aquest part docent, he sigut professora a la universitat i sempre m’ha atret molt, fer-ho d’una manera que pugui motivar els alumnes. Relacionat amb això, sempre que hi havia l’oportunitat de fer tallers amb alumnes d’ESO, m’apuntava. He participat en Oracle for the girls, en el YOMO, en alguns tallers que relacionen coses molt tecnològiques amb coses d’estar molt per casa. I els agradava bastant i els motivava bastant.

Fas una reflexió de vincular la quotidianitat, les coses domèstiques, amb la tecnologia, com hi arribes?
L’ús de la tecnologia és molt quotidià però realment el que no és tan quotidià és tu sent capaç de poder-la entendre o poder-la generar, llavors pot ser això una persona no escull una carrera tècnica, perquè ho veu molt difícil el fet de, per exemple, crear un dispositiu mèdic. La meva idea és transmetre que, amb alguns coneixements molt bàsics i material molt bàsic també es poden fer coses, canviar la mentalitat de la gent fent-los veure que realment es pot crear tecnologia nova. Quan feia els tallers ho enfocava per aquí, perquè és cert que les carreres tècniques encara estan al 15% de noies, per tant, és una realitat que no ha canviat gaire des que jo estudiava. Crec que la clau és vincular la tecnologia a alguna aplicació molt TIC, molt TIC, però d’una pràctica concreta. Potser així, buscant vinculacions sanitàries o socials, les noies s’interessen més.

Aleshores, la solució seria intentar explicar les aplicacions de la tecnologia en projectes concrets?
Si, perquè segurament quasi ningú sap que podem aplicar la tecnologia dels mòbils en la medicina, que és el que fem nosaltres. Cada vegada es té més accés, però jo no ho hauria pensat… Quan vaig començar la carrera ni se m’hauria acudit tot això.

 

Per Neus Navarro

TOTES LES NOTÍCIES