“L’esperança no pot defraudar” (1)

Mn. Joan Enric Vives
Mon. Joan Enric Vives

Amb aquest títol “L’esperança no pot defraudar” (Rm 5,5), el Papa Francesc acaba de publicar la Butlla de convocatòria del Jubileu de l’any 2025 de l’Encarnació del Senyor. L’esperança és el missatge central del Jubileu, que els Papes convoquen cada vint-i-cinc anys. I el Sant Pare Francesc vol que esdevinguem pelegrins d’esperança”, sigui a Roma o a les Esglésies particulars. Que pugui ser per a tothom un moment d’encontre viu i personal amb el Senyor Jesús, la «Porta» de la salvació (cf. Jn 10,7.9).

Tothom necessita l’esperança, però trobem persones desanimades, que miren el futur amb escepticisme i pessimisme, com si res no pogués oferir-los felicitat. El Papa vol que el Jubileu sigui per a tots ocasió de revifar l’esperança, la que neix de l’amor i es funda en l’amor que brolla del Cor de Jesús traspassat a la creu. L’Esperit Sant, amb la seva presència perenne en el camí de l’Església, és qui irradia en els creients la llum de l’esperança: Ell la manté encesa com una flama que mai no s’apaga, per a donar suport i vigor a la nostra vida.

L’esperança cristiana, de fet, no enganya ni defrauda, perquè està fundada en la certesa que res ni ningú no podrà separar-nos mai de l’amor diví (cf. Rm 8,35.37-39). Heus aquí per què aquesta esperança no cedeix davant les dificultats: perquè es fonamenta en la fe i es nodreix de la caritat, i d’aquesta manera fa possible que seguim endavant en la vida. St. Agustí escriu sobre això: «En qualsevol gènere de vida, no es viu sense aquestes tres inclinacions de l’ànima: creure, esperar, estimar». Fins la tribulació i el patiment són les condicions pròpies dels qui anuncien l’Evangeli en contextos d’incomprensió i de persecució (cf. 2Co 6,3).

Però, en aquestes situacions, enmig de la foscor, es percep una llum i es descobreix que el que sosté l’evangelització és la força que brolla de la creu i de la resurrecció de Crist. I això porta a desenvolupar una virtut estretament emparentada amb l’esperança: la paciència. Estem acostumats a voler-ho tot i immediatament, sempre amb presses. No es té temps per a trobar-se, i sovint fins i tot en les famílies es fa difícil reunir-se i conversar amb tranquil·litat.

Déu és pacient amb nosaltres, perquè Ell és «el Déu de qui provenen la constància i el consol» (Rm 15,5). La paciència, que és fruit de l’Esperit Sant, manté viva l’esperança i la consolida com a virtut i estil de vida. Per tant, aprenguem a demanar amb freqüència la gràcia de la paciència, que és filla de l’esperança i alhora la sosté.

L’Any Sant 2025 -quan també es commemoraran els 1.700 anys del Concili ecumènic de Nicea, tan important per a la unitat eclesial i la fe en la divinitat de Jesucrist- està en continuïtat amb els esdeveniments de gràcia precedents i també de futur, ja que el 2033 celebrarem el Jubileu de la Redempció. El diumenge 29 de desembre de 2024, a totes les catedrals s’obrirà l’Any jubilar i finalitzarà el diumenge 28 de desembre de 2025, i a St. Pere del Vaticà el 6 de gener de 2026. Que la llum de l’esperança cristiana pugui arribar a totes les persones, com a missatge de l’amor de Déu adreçat a tothom! I que l’Església pugui ser testimoni fidel d’aquest anunci a tot arreu!



+Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell

[do_widget id=category-posts-pro-64]