Els processos tectònics que formen les muntanyes es van estancar durant el Proterozoico, deixant els continents desproveïts de muntanyes altes durant gairebé 1.000 milions d’anys.
Atès que la formació de muntanyes és crucial per al cicle dels nutrients, el prolongat canvi en l’activitat de l’escorça terrestre pot haver donat lloc als ‘1.000 milions d’anys d’avorriment’, un temps en què l’evolució de la vida de la Terra es va aturar, segons un nou estudi realitzat per investigadors de la Xina, Canadà i els Estats Units que es publica a Science.
En escales de temps geològiques, fins i tot les muntanyes són efímeres. Les enormes forces tectòniques que impulsen vastes franges de la planeta cap al cel es veuen contrarestades pels interminables processos d’erosió. Atès que el gruix de l’escorça terrestre està en constant canvi, el seguiment de la formació de les muntanyes al llarg del temps és un repte, però és crucial per a entendre l’evolució de la superfície del planeta i la vida que hi viu.
L’investigador de la Beijing University Ming Tang i els seus col·legues han presentat un nou indicador per comprendre els processos de formació de muntanyes (orogènics). Utilitzant anomalies de europi en zircons erosionats durant molt de temps d’antigues formes terrestres per estimar el gruix mitjà de l’escorça al llarg de la història de la Terra, Tang i el seu equip van descobrir que la formació de muntanyes es va aturar durant gairebé mil milions d’anys durant l’edat mitjana de la Terra.
Mentre que l’escorça continental era gruixuda i activa durant els eons de l’Arcaic i Fanerozoic, el Proterozoic va ser testimoni de poca activitat, el que va donar lloc a una disminució constant de el gruix de l’escorça a mesura que les muntanyes s’erosionaven lentament.
Els autors suggereixen que aquesta inactivitat orogènica podria estar relacionada amb el supercontinent Nuna-Rodina, que podria haver alterat l’estructura tèrmica de la capa, afeblint l’activitat de l’escorça continental per sobre. En no arribar nous nutrients a la superfície del planeta, els canvis també van poder haver provocat una fam persistent en els oceans i, per tant, haver detingut l’evolució de la vida durant un temps.