Les mones de pasqua són unes postres tradicionals de la rebosteria de Setmana Santa. Encara que pot trobar-se en tota Espanya en diferents varietats i amb altres noms, és a Múrcia i en les comunitats de parla catalana (Balears, Comunitat Valenciana i Catalunya) on tenen una major tradició.
És costum que els padrins regalin als seus fillols la mona el diumenge després del dinar i que el dilluns es reuneixin els familiars per a menjar-la tots junts. Aquesta mona, es diu, ha de contenir tants ous com anys té el nen que la rep i amb un màxim de dotze. Aquesta edat és la triada perquè tradicionalment és l’edat en què els nens es confirmen i a partir d’aquí deixa de regalar-se. En alguns llocs, és costum a més que els nens entonin una petita cançó si volen que se’ls regali la mona.
A València, la varietat més consumida és la realitzada amb la massa del panquemado però adornat amb ou dur, que sol trencar-se en el front d’algú. La forma habitual és la rodona, però també és freqüent veure-les en forma d’animals, concretament de tortugues, serps i cocodrils. A Catalunya i Balears, la massa és de bescuit que s’emplena de crema, xocolata o melmelada (a Menorca també és de merenga). A vegades es cobreix amb crema catalana i ametlles als costats i s’adorna amb ous de xocolata, plomes o pollets. No obstant això és cada vegada més freqüent que íntegrament es facin de xocolata i es creuen amb elles autentiques obres de xocolata amb temàtiques sobre els personatges animats més populars del moment