La llengua de signes ens ensenya que la comunicació no té un únic camí. Cada gest, cada mirada, cada moviment de mans és un pont que connecta persones més enllà de les paraules parlades. Aprendre i valorar la llengua de signes és reconèixer que la diversitat és riquesa, i que tots tenim dret a ser escoltats i compresos. És poesia en moviment. Cada gest, cada corba de la mà, cada mirada porta un significat que va més enllà de les paraules.
No és només comunicació: és un pont que uneix persones, cors i pensaments, on el silenci es transforma en veu i la mirada en enteniment. Aprendre-la i valorar-la és obrir els ulls i el cor a la diversitat, és reconèixer que la riquesa humana no es mesura per allò que escoltem, sinó per allò que som capaços de comprendre. Cada senyal és un acte d’inclusió, un gest de respecte, una manera de dir: “Et veig, t’escolto, existeixes i tens valor”.
A la llengua de signes descobrim que la humanitat es construeix en els gestos, en l’atenció a l’altre i en la voluntat de connectar més enllà dels límits. És un llenguatge que ens recorda que tots podem parlar, encara que les nostres veus siguin silencioses, i que a cada moviment hi ha un món sencer per compartir.
No es tracta només de traduir sons, sinó d’obrir espais on es troben l’expressió i l’enteniment, creant inclusió i respecte.
Mans que dibuixen el vent,
mirades que escolten el silenci,
gestos que canten el que la veu calla,
paraules que neixen sense so.
Cada signe és un pont invisible,
cada moviment, una abraçada de l’ànima,
un llenguatge que uneix, que inclou,
que fa visible la riquesa de l’altre.
Aprendre a assenyalar és aprendre a veure, a comprendre que la humanitat no es mesura en paraules dites, sinó en la voluntat d’entendre i de connectar.