En bona part dels ciutadans que conec d’aquest país, joves o grans, està estesa la percepció de que el cost de la vida està pels núvols, en relació a com evolucionen salaris i pensions, un desfasament que hom qualifica d’atribuïble a l’aplicació, per revisar-los, d’un índex de preus al consum, més virtual que real, que no arriba a reflectir, ni de bon tros, l’augment de la carestia de vida.

No cal dir que fora del tot necessari trobar una manera més acurada per preservar el poder adquisitiu de salaris i pensions, per evitar les conseqüències desastroses  que tot plegat pot tenir per a la població que en depèn, que veu com s’ encareix la vida, davant els seus ulls, per oir del govern de torn que els preus, pràcticament, romanen estables.

El cost de la vida puja any rere any i no te l’equivalent repercussió en els ingressos personals, llevat que aquests siguin molt baixos i, per tant, oficialment mereixedors d’un augment de l’IPC o per sobre d’aquest, per mitjà de mesures establertes pel govern.

La diferència entre l’IPC virtual i el realment suportat, és considerable, com hom pot comprovar en omplir el carret de la compra, comparant un any respecte a l’anterior, la qual cosa fa que, al cap del temps, per acumulació, representi en realitat una gran pèrdua de poder adquisitiu.

Per a poder establir les variacions sofertes a cada exercici econòmic, respecte a l’anterior, sota un mateix índex, cal relacionar en una llista, per capítols, els bens i serveis que consumim en l’anomenat cistell de la compra. Cada capítol (queviures, vestimenta, habitatge, esbarjo, etc.) participa, d’un percentatge diferent, a voltes menys representatiu del que caldria dins del conjunt. Remarcar que el capítol esbarjo inclou els viatges de plaer.

Si recordo bé, fa uns anys, al capítol habitatge, se li assignava un subjectiu 19% de participació en el cistell de compra. Per a qui paga lloguer o hipoteca és obvi que li representa un percentatge molt més elevat que el 19%. Per contra, a qui és propietari d’on viu, li suposa un de molt inferior, representat tan sols per les despeses comunitàries que ha de satisfer.

Si no vaig errat, ocorre que, per establir l’IPC, son utilitzats uns cinc cents bens i serveis, que estan repartits dins d’una desena llarga de capítols. Es veu que s’ha abandonat la ponderació d’article per article i es fa, segons sembla, per una agrupació de capítols, la qual cosa, junt amb l’excessiu nombre de bens i serveis que es contemplen, al meu entendre dilueix el resultat, en perjudici dels consumidors.

Sabem que enguany el preu de l’energia ha pujat considerablement a molts llocs, mentre que els preus dels creuers i vols aeris arreu han sofert una forta davallada. Paradoxalment, l’augment de preu d’un servei essencial com és el subministrament d’energia, dins de l’IPC serà absorbit, totalment o en part, per la davallada de preu d’un producte no indispensable, per tant prescindible, com son els viatges de plaer.

Voldria equivocar-me, però a no tardar veurem que augment de preus de l’energia te escassa o cap repercussió en l’IPC. En canvi, si que ho notaran les nostres butxaques quan, a final de cada més, ens trobem amb unes factures de subministrament d’energia més elevades que les de l’any precedent.