Unió de Pagesos ha alertat aquest dijous dels problemes amb què s’estan trobant els ramaders de muntanya del Pirineu per a trobar farratge per al bestiar. Davant d’aquest fet, el sindicat agrari ha fet una crida a evitar “una guerra per l’aigua” entre territoris afectats per la sequera, després que ara fa pocs dies les comunitats dels regants dels Canals d’Urgell van exigir públicament que s’apliqui restriccions “aigües amunt dels pantans de Rialb i Oliana”; és a dir, a l’Alt Urgell i la Cerdanya.
Des de la Seu d’Urgell, el responsable de sectors ramaders d’UP, Jordi Armengol, ha advertit que la ramaderia de muntanya també està afectada per la sequera i per la no obertura dels canals d’Urgell, perquè en no haver plogut prou a l’hivern “no hi ha pastures” i tampoc no podran comprar farratge a la plana lleidatana, precisament pel tancament d’aquests canals riu avall. En aquest sentit, l’organització agrària ha instat el Departament d’Acció Climàtica de la Generalitat a posar-se a disposició del sector per a obtenir farratge o, almenys, perquè els indiqui on comprar-ne sense haver d’afrontar preus a l’alça, que poden arribar a suposar un sobrecost de 60 euros per a l’engreix d’un vedell. El sector ja té “coll avall” que es perdrà un any de producció i demana mesures per a evitar que la situació esdevingui “catastròfica”.
Per tot plegat, Unió de Pagesos advoca per la “solidaritat” entre sectors i territoris en la gestió de l’aigua a Catalunya, en el marc de la “greu sequera” que viu el país, “per tal que l’agricultura i la ramaderia de les comarques de muntanya no surtin més perjudicades que d’altres”. UP respon així als qui les darreres setmanes han exigit que es deixi de regar a l’Alt Urgell i la Cerdanya, amb l’únic objectiu de tornar a omplir un pantà de Rialb on l’any passat, en plena campanya de reg a la plana, es va tolerar que es buidés sense parar. Els ajuntaments de la zona havien denunciat aquest buidatge sistemàtic a l’inici de l’estiu, però no se’ls va fer cas i es va continuar fins que a l’agost la presa es va quedar a només un 5% de capacitat. Una situació extrema de la qual no s’ha recuperat al llarg de la tardor i l’hivern.
Els regants de muntanya no tenen embassaments
El responsable de comarques de muntanya del sindicat, Joan Guitart, ha aprofitat per a recordar que els pagesos de la Cerdanya i de quasi tot l’Alt Urgell no disposen d’embassaments per a regar i que, malgrat les darreres pluges, segueixen patint una “sequera molt important”, perquè “no hi ha pastures per al bestiar i els conreus pateixen les mateixes conseqüències que a altres comarques”. A més a més, des d’UP han recordat que en aquestes dues comarques pirinenques, a diferència d’altres zones del país, “l’aigua que fa servir la pagesia per a regar no es perd i torna en gran part al cabal del riu”.
Per tot plegat, el sindicat ha volgut rebatre acusacions com les que ha fet l’Associació Empresarial de la Fruita de Catalunya (Afrucat) sobre l’ús de l’aigua en aquestes comarques del Pirineu que, al cap i a la fi, són les que aporten aigua a la resta del país. Segons han exposat, el Pla de regadius 2008-2020 només inclou 4.800 hectàrees de reg aigües amunt dels pantans de Rialb i Oliana. Una xifra infinitament menor que la de la plana de Lleida. Per exemple, el Canal d’Urgell abasta en total unes 70.000 Ha; i el Segarra-Garrigues, 70.000 més.
Jordi Armengol ha insistit que el sector es troba davant un “repte” que no havia vist mai, ja que els anys de sequera “es tirava del rebost” de l’Urgell i de tota la conca de l’Ebre per a disposar de farratge per al bestiar, però enguany no n’hi haurà perquè no s’hi pot regar. A això s’hi suma el problema que el preu de l’alfals s’ha multiplicat diverses vegades perquè s’ha de portar de fora. Per això reclamen al Departament d’Acció Climàtica que en busqui o els faciliti llocs per a trobar-ne.
Exigeixen al Govern espanyol ajuts directes i exempcions
En paral·lel, el sindicat també exigeix al Govern espanyol mesures urgents econòmiques com ajuts directes, finançament i flexibilització de les condicions dels ajuts directes i dels de desenvolupament rural de la Política Agrària Comuna (PAC), fiscals (IRPF, tarifes de l’aigua, i IBI de rústica, entre d’altres), socials (quotes de la Seguretat Social, ERTO a les explotacions i a les cooperatives i altres entitats associatives del sector) i obres d’emergència per a facilitar aigua que asseguri els abastaments imprescindibles per a la supervivència del bestiar i de les plantacions de conreus llenyosos.
