Les dones emprenedores cada cop deixen de ser una utopia i es converteixen en una realitat. I és que en el món de les empreses emergents ja són moltes les dones que les lideren i es fan un lloc al mercat. Un dels sectors en el que trobem més líders femenines és en el de la salut i l’alimentació, un àmbit que s’ha accentuat després de la pandèmia de la covid, on moltes empreses han optat per produir més productes sostenibles i saludables, encarats a millorar el sistema immunitari de la població.
Seguint aquesta línia, Barcelona Activa i l’Associació 50a50 finalitzen el seu cicle de sessions basades en les empreses i la salut amb un últim acte anomenat Les dones al sector de la salut i l’alimentació a Barcelona en l’era de la covid-19, un acte moderat per Carol Daunert, membre de l’Associació 50a50 i que ha comptat amb la participació de diverses fundadores d’empreses relacionades amb l’alimentació i la salut i d’Álvaro Porro, comissionat d’Economia Verda, Desenvolupament Local i Política Alimentària.
“El més complicat és vèncer la por de no saber si el primer dia que obris la persiana vindrà algú”, explica Irina Costafreda, fundadora d’Obbio, una cadena de supermercats ecològics nascuda a Barcelona. L’emprenedora descriu que ser emprenedor sempre té riscos, però hi ha vegades que necessites un canvi, tens una idea i la vols dur a terme: “Jo sempre he tingut passió per l’empresa, els supermercats i l’alimentació”, afegeix. Un argument que també comparteix una altra de les ponents Chiara Bombardi, fundadora de Bistrot Rasoterra i d’Inimitable, i presidenta de Slow Food Barcelona. Per a ella, muntar un restaurant vegetarià va ser una manera d’escapar de la seva vida “avorrida” fent de traductora: “Hi vaig veure una oportunitat, ja que sóc vegetariana i molt gastrònoma”. Montserrat Mas, directora general d’Ubae Eurofitness, tercera i última ponent de la sessió nega que ella se sentís en cap moment avorrida de la seva feina i recalca que la seva passió sempre ha estat l’esport. “Vam ser pioners en presentar un projecte perquè la ciutadania pogués utilitzar les instal·lacions construïdes pels Jocs Olímpics del 92 un cop acabats”, explica la directora general. Així doncs ella mateixa respon que moltes vegades és difícil emprendre quan ets jove, perquè no sembles prou seriós: “Sempre hem de tenir en compte que els nostres joves tenen molt a dir”.
Tot i que les tres empreses són tot un èxit, la covid no ha estat una fase bona per a cap d’elles, ja que els processos que tenien integrats s’han vist afectats per la pandèmia i han hagut de buscar alternatives a les seves maneres de fer. Començar un model de delivery, adaptar els supermercats als canvis de la demanda durant el confinament o començar a fer classes de fitness en línia, són alguns dels canvis que han emprès les fundadores i directives. Les tres ponents també coincideixen en dir que la pandèmia ha donat ensurts, però també ha estat una oportunitat per a canviar la mentalitat de la població: “Crec que la gent es cuida molt més ara que abans de la covid-19”, recalca Costafreda. Un argument que Mas porta més enllà i diu que la pandèmia ha portat a la gent a ser més conscients del seu temps i el temps que dedica a l’esport: “Hem vist com la gent ha adaptat el seu temps per fer esport, des d’hores al dia fins i tot a classes de 10 minuts”.
Barcelona, capital d’alimentació sostenible?
“Barcelona és la capital mundial de l’alimentació sostenible 2021”, explica Álvaro Porro. I és que tal com revela el comissionat, la capital catalana serà l’encarregada d’acollir una trobada de les ciutats que van signar el pacte de Milà (2015), on les ciutats del món es comprometen a construir models alimentaris sostenibles. En aquest sentit doncs, Barcelona serà una pionera en acollir aquest pacte, ja que abans l’alimentació es relacionava amb les organitzacions o fundacions, però les ciutats han decidit fer un canvi des de l’administració pública.
“Les tendències cap a l’alimentació sostenible i saludable s’han accelerat per la pandèmia”, diu Porro. És per això que Barcelona vol construir una estratègia alimentària a llarg termini, ja que la societat està més disposada a fer un canvi de consum i des de l’Ajuntament han decidit posar-se mans a l’obra per tal de “promoure dietes saludables, sobretot entre els infants; aprofitar els actors econòmics per millorar el consum sostenible; posar per davant l’emergència climàtica; i construir dietes resilients per qualsevol canvi inesperat, com podria ser una altra pandèmia”, afegeix el comissionat.
La dona i la salut
La salut és un àmbit que encara està molt estigmatitzat. En moltes ocasions encara és la dona l’encarregada de la salut de la família, però si filem més prim, també arribem a la conclusió del fet que la dona també és l’encarregada de l’alimentació a la família: “La dona és la impulsora de la salut a casa, el 70% de les nostres clientes són dones”, explica Costafreda, quan parla del públic majoritari dels seus supermercats. També Bombardi parla del seu restaurant i com totes les seves cuineres són dones, però llança un dard a la necessitat de visualitzar les dones en aquestes professions, ja que com diu ella: “Els cuiners mediàtics sempre són homes”.
I és que la dona segueix tenint un paper molt important dins les famílies, però aquesta importància s’esvaeix quan parlem dels negocis. Aquesta última sessió de la salut ha posat enmig del debat la necessitat de continuar creixent i fent créixer la participació de les dones en els negocis, ja que les dones empoderades i emprenedores ja no són un mite sinó una realitat.
Per Júlia Catarineu Pla
