A mesura que ens fem grans es poden produir pèrdues de memòria. A partir d’una certa edat, les pèrdues de memòria “normals” són part d’un deteriorament propi dels anys. Però, en ocasions, també poden ser producte d’un deteriorament no natural i se’ns està advertint que alguna cosa està passant al cervell. És a dir, que ho estigui provocant algun tipus de malaltia.
Sigui per un motiu o un altre, un deteriorament natural per l’edat o per les conseqüències d’una malaltia que afecte al cervell, farà que la persona que ho pateix acabi depenent de les nostres atencions, per la qual cosa estarem obligats a seguir unes pautes. Fonamental, s’haurà de tractar sempre amb una comprensió més gran i, també, amb el màxim amor i respecte.
Posem-nos a la seva pell i mostrem-los empatia. Els que ho pateixen no actuen així perquè volen, ni són massa conscients d’aquestes pèrdues de memòria. Tot sovint les seves preguntes són repetitives, per això és indispensable no contestar-los malament.
Perdre la paciència pel desgast psicològic en ser preguntats el mateix una vegada i una altra, és una cosa molt normal que, probablement, ens ha passat a tots. Voler lluitar contra això és un desgast innecessari i només provocarà més frustració en ells i en nosaltres.
Per a cuidar i assistir aquestes persones, crec, que es requereix grans dosis de paciència i perseverança que s’han de multiplicar si la persona perd la memòria i repeteix les mateixes accions sense ser-ne conscient. La vida es pot fer molt complicada, per això, tenir ajuda professional que ens orienti i guiï en com gestionar emocionalment aquest procés, ens farà més fàcil el recorregut, a nosaltres i a la persona dependent.
La demència és un desafiament creixent a nivell global, afectant milions de persones en la seva la vellesa i, com a conseqüència, als seus familiars i cuidadors, a més d’afectar directament en la qualitat de vida i autonomia dels qui la pateixen.