En cada exercici fiscal, la Branca Malaltia de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) presenta un dèficit en el tancament dels seus comptes, import que cobreix el Govern d’Andorra, bàsicament emetent deute públic que un dia haurà de tornar. L’erari públic també es fa càrrec del dèficit anyal generat en el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS).
Per a alleugerir l’import esmerçat en despesa farmacèutica pública i apropar-se a l’equilibri financer en la Branca Malaltia, sense rebaixar ni la qualitat ni la quantitat de les prestacions, es podria demanar als laboratoris que envasin en monodosis separades col·liris, xarops, pastilles, píndoles, comprimits i supositoris, amb la finalitat de poder lliurar al pacient la quantitat exacta de la pauta receptada pel facultatiu, no el contingut de la capsa de cartró estàndard.
No cal dir-ho, si la mesura fos tècnicament possible, i es portés a terme, permetria, per ella sola, estalviar una ingent quantitat de diners que es malbaraten irremeiablement en subministrar al pacient, la major part de les vegades, més dosis de les que necessita, sobrants que el pacient guarda al calaix dels medicaments i quan caduquen els porta al centre d’atenció primària.
Al meu parer, els blisters que embolcallen els medicaments ja els protegeix de la humitat, de l’aire i de la llum solar. Per tant, es podria prescindir de cada capsa, fent figurar en cada dosi de quin medicament es tracta i quina és la seva data de caducitat. El fulletó d’instruccions per a administrar el producte s’obtindria amb un codi QR al mòbil del pacient. En cas de no tenir mòbil el pacient, seria la farmàcia qui el proveiria de tal document, que la major de pacients no llegeix.