La directora de ‘Green Border’ (2024), premi especial del Jurat del Festival de Venècia, dirigeix ara un ambiciós i notable biopic sobre l’escriptor txec universal del segle XX, Franz Kafka. Nascut a la Praga de finals del segle XIX, el 1883, i mort a la Viena de 1924, la pel·lícula esdevé així una commemoració del centenari de la seva desaparició. Aquesta coproducció entre la República Txeca, Polònia i França arriba als cinemes després de competir al darrer Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià.
‘Franz Kafka’ no és el primer film biogràfic de la cineasta polonesa, ja que anteriorment havia dirigit ‘Charlatán’ (2020), sobre la incompresa llegenda de la medicina natural txeca Jan Mikolášek i, sobretot, ‘Copying Beethoven’ (2006), centrat en els últims anys de Ludwig van Beethoven i la relació del compositor amb la seva copista, Anna Holtz.
D’altra banda, la relació d’Agnieszka Holland amb l’univers literari més enllà de Kafka va fructificar a ‘Vidas al límite’ (1995), sobre la relació amorosa entre el poeta Arthur Rimbaud i el seu mentor Paul Verlaine, o en l’adaptació de la novel·la ‘Washington Square’ (1997) de Henry James.
Ja hi ha hagut alguna aproximació cinematogràfica a la figura de Kafka. Especialment ressenyable resulta la d’Steven Soderbergh a ‘Kafka, la verdad oculta’ (1991), una fantasia expressionista rodada en blanc i negre amb protagonisme de Jeremy Irons. Però Agnieszka Holland concep el seu retrat de Franz Kafka (Idan Weiss) com un mosaic, un trencaclosques, sense seguir un ordre cronològic. Ho aborda amb una mirada calidoscòpica, diversa, polifacètica, una aproximació original i diferent que esquiva els tòpics del gènere biopic i amb recursos cinematogràfics com la mirada a càmera, mirant a l’espectador. Toca l’àmbit familiar, sobretot la relació amb el seu pare, el seu treball en una companyia asseguradora o la seva relació amorosa amb Felice (Carol Schuler), a més de la seva condició de jueu i l’estudi del seu caràcter i dèries.
També s’ocupa de l’obra literària de Kafka, escrita sempre en alemany, més enllà de la seva obra emblemàtica, ‘La metamorfosis’, o de l’estreta relació amb el seu editor, Max Brod (Sebastian Schwarz). I si Soderbergh, en el seu personal biopic sobre Kafka hi sobreposava les cèlebres obres ‘El castell’ i ‘El procés’, la cineasta polonesa se centra en la seva primerenca i escruixidora novel·la curta ‘A la colònia penitenciària’ (1919) combinant la dramatització de l’obra amb la seva escriptura o lectura.
Una de les aportacions més suggeridores de la directora és abordar la relació de la figura de Kafka amb el present a través de la dimensió turística actual que ha agafat l’escriptor lligat a la ciutat de Praga. La recreació històrica es combina així amb imatges del present en un registre documental que posa de manifest la banalització i la massificació actual associada a la seva figura literària. Cal destacar l’esplèndid treball interpretatiu de l’actor Idan Weiss, més enllà de l’aconseguida semblança física amb Kafka. ‘Franz Kafka’ és la candidata de Polònia als Oscar com a millor pel·lícula estrangera i esdevé la quarta nominació per Agnieszka Holland després de les candidatures en la mateixa categoria per ‘Amarga cosecha’ (1989) i ‘In Darkness’ (2011) i, també ‘Europa, Europa’ (1992), nominada a l’Oscar al millor guió adaptat pel llibre autobiogràfic de Salomon Perel.