Més de 32.000 espècies, incloent-hi vegetals, estan en perill d’extinció i algunes les trobaràs a faltar. El titular sembla graciós, però no ho és. Més de cinc mil espècies d’animals es troben amenaçades actualment. Quins animals estan en perill d’extinció a Europa? Espècies invasores de manera accidental o intencionada alteren la cadena tròfica. Podria ser l’espècie humana la propera a extingir?
La cotxa cua-roja és un ocell forestal, però oportunista. A Catalunya se la pot veure principalment en migració, tot i que també cria en boscos planifolis madurs poc densos i, fins i tot, en ambients periurbans, sempre que trobi espais buits on fer el niu. El seu principal factor d’amenaça són els períodes de sequera a la seva zona d’hivernada, el Sahel. El seu grau d’amenaça està catalogat de vulnerable.
Hàbitat
- Espècie forestal. Generalment, tria boscos planifolis madurs i oberts, tot i que també se l’ha citat a boscos de coníferes i a parcs urbans.
- Fa el niu en cavitats, ja siguin naturals, en arbres, caixes niu, o fins i tot en construccions humanes, com cavitats en roques o murs.
- El rang altitudinal tampoc és específic, hi ha evidències de cria des de prop de la costa fins a 1300 – 1400 metres d’altitud, ocupant diferents hàbitats, fins i tot ambients mediterranis.
- Hivernant de l’Àfrica subsahariana, especialment de la franja sud del Sahel.
Distribució
- La seva distribució reproductora es troba ben distribuïda a tot al Paleàrtic, des de Portugal fins a Mongòlia.
- Les poblacions que visiten Catalunya són principalment en pas. La població nidificant catalana es troba molt fragmentada en forma de petits nuclis de cria dispersos a la meitat est del país i puntualment al prelitoral tarragoní, l’Alt Pallars i a la Vall d’Aran. També es pot veure algun exemplar al Principat d’Andorra. Les majors densitats de cria es troben al massís del Montseny.
- Durant les darreres dècades s’han detectat nous nuclis de cria, ampliant així la seva població al territori català degut a l’aprofitament de construccions antròpiques per part de l’espècie. Tot i que aquest augment és clar, no tots els nous nuclis semblen atribuïts a un augment de la distribució i la població, sinó també a un augment d’esforç de mostreig.
- A Espanya la seva distribució es troba molt fragmentada. Els nuclis de reproducció més importants es troben al nord-oest de la península, sobretot a la serralada cantàbrica.
Informació extreta de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya.