Entrevista a Anna Gual, guanyadora del Premi Miquel de Palol 2022


L’escriptora vilafranquina, Anna Gual, ha estat guardonada recentment amb el Premi Miquel de Palol 2022, per Les ocultacions. Amb aquest últim poemari, l’autora convida a recórrer els llocs ocults de la seva geografia personal i allò que és més invisible. En motiu de la publicació del seu vuitè poemari, conversem amb ella sobre la seva última obra, la feminització de l’escriptura i els futurs passos de la poesia catalana.

La poesia desoculta el misteri: entrevista a l’Anna Gual, guanyadora del Premi Miquel de Palol 2022

“Em dic Anna Gual, visc a Vilafranca del Penedès, on vaig néixer. Tinc 36 anys, i des del 2008 visc l’experiència d’escriure i publicar poesia periòdicament. Amb el recull Les ocultacions, Premi Miquel de Palol 2022, sumo 8 poemaris a la meva esquena, cadascun escrit en una etapa determinada de la meva vida i en unes circumstàncies molt concretes”.

Es diu que la teva poesia sempre té un punt de misteri. Definiries d’aquesta manera la teva obra?
Per a mi la poesia el que fa, principalment, és desocultar. Això és quelcom que no he descobert de nou en aquest poemari, sinó que porto molts anys afirmant i reafirmant. Per a mi escriure poesia és com avançar en una cova, amb una llanterna, i anar desocultant, descobrint tresors amagats. Per a mi el misteri, la mística, i tot el que rodeja allò invisible, és l’eix vertebrador del que escric.

El poemari Les ocultacions recorre els llocs ocults de la geografia de l’autora i intenta posar llum als misteris de l’existència. Però, pretén reflectir les teves vivències personals?
Les ocultacions té dues parts. A la primera hi ha un punt autobiogràfic, i parla de certs moments de la meva pròpia vida. Després n’hi ha una de segona, que és la més gran. En aquesta poetitzo històries dels altres. Totes les històries tenen un nexe en comú: tot allò ocult, tot allò que se’ns amaga. Les ocultacions parla del misteri que habita en les històries personals, però a la vegada en les de tots.

Què suposa per a tu guanyar el premi de poesia Miquel de Palol?
Per a mi rebre el Premi Miquel de Palol és molt important, pel propi prestigi del guardó. Abans l’han guanyat, al meu entendre, poetes clau del nostre panorama literari que han estat i són molt influents en la meva escriptura. Formar part d’aquesta genealogia, d’aquesta família, és tot un honor, així com poder publicar amb Proa i treure un llibre tal com el que ha sortit, que és tal i com me l’havia imaginat.
A més a més, personalment, guanyar-lo també és cabdal per reafirmar la presència de les dones als premis. Les dones poc a poc estem agafant més pes en els reconeixements literaris, però tot i així encara som un reducte. Estem parlant -amb alguna excepció- que actualment les dones som entre el 5% i el 25% dels noms guanyadors dels principals premis literaris del nostre país.
Per posar-te un exemple, els Premis Serra d’Or de poesia han premiat un 14% de dones (8 en total) al llarg de la seva història, tres de les quals superaven els 80 anys d’edat. Això no passa amb els homes. Els 48 homes guanyadors sempre han tingut menys de 80 anys quan han rebut el premi. El reconeixement els hi arriba més d’hora. Per tant, per a mi, aquesta via de publicar un llibre amb premi és una declaració d’intencions, un acte polític. Si hi ha nenes que això les pugui inspirar, per a mi és més que suficient i justifica aquesta opció.
La meva sort és que podria publicar un llibre sense haver de guanyar un premi, però per a mi és important en el moment en què estem vivint que les dones es presentin a premis literaris. De fet, soc jurat a diversos premis de poesia del territori català i puc assegurar que la participació de dones és encara molt baixa. Les noves generacions cal que vegin exemples d’escriptores guanyadores perquè entenguin que elles també poden optar al premi, que se les tindrà realment en compte.

Quin és l’arrelament amb el territori a les obres d’Anna Gual?
El territori és present en aquest llibre i en tots els llibres que he escrit, especialment des de la vessant vegetal, de la natura. En el cas de Les ocultacions, el paisatge que hi pren lloc és, en algun poema, el penedesenc, però en la majoria dels meus poemaris hi apareix la natura de manera àmplia (les muntanyes, les valls, els arbres, les fulles, la molsa…), com si fos una entitat protagonista que camina, que pensa, que respira.
He escrit molts poemes en què la part vegetal del món pren una importància cabdal. Sovint ens emmirallem en influencers, en cantants, en polítics, en esportistes,… I crec que hauríem d’emmirallar-nos molt més en la natura i les seves virtuts. En la seva força, la seva destresa, el seu afany de supervivència. La poesia és també prestar atenció i donar protagonisme a aquests moments vitals dels éssers vius que ens envolten.

I com es pot apropar la poesia al públic juvenil? La generació de nous referents com Pol Guasch o Anna Gas estan aconseguint produir una escletxa?
L’imant, o l’atracció primera, ha de centrar-se en el dir. La poesia no ha de marxar d’allò que és; una paraula escrita, que després pot ser dita, i per tant, pot ser recitada. Crec que el que farà apropar els joves a la poesia, recitada en aquest cas, és com es diu i què s’hi diu. A mi em passa que en els meus recitals hi ha gent jove. I justament al final del recital venen i et fan saber que els arriba. Potser pel que has dit. Potser per com ho has dit.
Ben sovint a les escoles i als instituts, la poesia és abordada com quelcom arcaic. Molt anquilosat. Temes allunyats de la realitat dels joves, contrenyida sempre a estructures mètriques i amb noms de poetes que majoritàriament ja han mort. Per tant, és en aquest primer àmbit acadèmic on s’ha de treballar per tal que la poesia, com a tal, no generi rebuig i que un possible interès sigui de per vida.
L’Anna Gas i en Pol Guasch, per exemple, fan una poesia molt diferent de la que es feia fa quaranta o cinquanta anys enrere, i aquí hi trobem la clau: hi ha d’haver una poesia que pugui connectar amb la gent jove. El fet que algú et parli dels teus temes és el que et fa apropar l’experiència estètica, sigui poesia, art, cinema… I si no parla dels teus temes, el com ho diuen també et pot encisar. Hi ha gent que està escrivint poemes molt interessants i que ha de poder arribar a un públic jove que, sense saber-ho, ho necessita.

 

Per Regina Rigau (El Monocle)

TOTES LES NOTÍCIES