Títol: Soc un bosc
Escriptor/a: Àlex Nogués
Il·lustrador/a: Laura Miyashiro
Editorial: Savanna Books
Pàgines: 46
Edat: A partir de 7 anys
El científic Àlex Nogués presenta als primers lectors un nou llibre basat en la natura i els seus ecosistemes; el tema es presenta de manera col·loquial i amb un llenguatge planer, que es correspon perfectament amb el tractament gràfic de la il·lustradora Laura Miyashiro.
El llibre sorprèn des de la primera doble plana, perquè quan el lector es disposa a saber què ens dirà el bosc de si mateix la conversa s’enceta presentant-nos una orca; després sabrem on viuen les orques i de què s’atipen. Tot seguit coneixerem el salmó, que pot acabar devorat per un os, que se’l cruspirà sota un arbre i deixarà les restes al seu peu, i l’arbre en traurà un bon profit… i amb aquest circumloqui haurem conegut allò que s’anomena la cadena tròfica, abans de cloure el llibre amb el famós i encertat missatge del cabdill indi Seattle.
Bé. També està bé el símbol de l’ouroboros, de la Grècia antiga, aquella serp que es mossega la cua formant un cercle amb el seu cos i que avança rodolant sobre si mateixa mentre diu «Tot és en tot», que es correspon punt per punt amb el missatge de Seattle, nascut en terra d’orques, salmons i boscos. I no està gens malament que els infants entenguin aquest concepte que ens relliga al planeta Terra tot sencer i a tots els qui hi viuen, ni que siguin menuts com fongs.
El que no està tan bé és la maquetació tipogràfica del llibre. No deixa de ser paradoxal que un text que parla de l’encadenament dels éssers vius presenti les baules sintàctiques tan inconnexes entre si. Creiem que el text es pot considerar adient i juganer, però molt, massa sovint les frases queden trencades i el verb, o el subjecte, o el predicat van a parar a la línia següent o més enllà (per exemple: «Una enorme xarxa de // diminutes fibres més fines que el més fi // dels…»).
Massa línies acabades amb la cama enlaire que fan trontollar la lectura, encara incipient, dels lectors i lectores als quals va destinat. No estem reclamant que sigui un text organitzat a la manera de la «fàcil lectura», però quan hi ha espai de sobres no costa pas tant compondre les frases amb una mica més de sentit comú.
Teresa Duran Armengol / Clijcat / Faristol
