Un treball de cinc científics publicat per la revista Cold Regions Science and Technology al seu número de març, ha arribat a la conclusió que als Pirineus es registren allaus cada vegada més petites, però alhora també més freqüents. Han estudiat 57 episodis d’allaus registrades entre el 1910 i el 2014 a la vall de Canfranc i han comprovat que la variabilitat del clima (definida per l’Oscil·lació de l’Atlàntic Nord (NAO) condiciona les precipitacions i temperatures, i amb això la probabilitat d’allaus”.
L’estudi s’ha elaborat en el marc del projecte europeu Pyrenées4clima, on participen les 7 regions que abraça la serralada (Andorra, Aragó, Catalunya, Euskadi, Navarra, Nova Aquitània i Occitània) i està liderat per l’Observatori Pirinenc de Canvi Climàtic (OPCC-CTP). S’ha sortit de la base que els Pirineus es troben entre les regions de criosfera de muntanya amb els nivells més alts d’activitat d’allaus al món (Eckert et al., 2024).
El treball el firmen cinc experts: Jaime Boyano Galiano, Alberto Muñoz Torrero, Juan Antonio Ballesteros Cánovas, tots tres del Museu Nacional de Ciències Naturals (MNCN-CISC); Juan Ignacio López Moreno, de l’Institut Pirinenc d’Ecologia (IPE-CISC), i Osvaldo Franco-Ramos, de l’Institut de Geografia de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic. Aquest informe arriba després d’un hivern especialment tràgic, en què les allaus s’han cobrat la vida d’almenys vuit persones als Pirineus, l’última el 18 de març passat.
L’estudi proporciona informació valuosa per a l’avaluació de riscos i el desenvolupament d’estratègies adaptatives de gestió de perills en entorns muntanyosos afectats pel canvi climàtic. En concret, s’ha analitzat la relació entre el canvi climàtic i l’activitat d’allaus de neu als camins d’Estiviellas i Rinconada. Utilitzant registres històrics, anàlisi dendrocronològica, mapeig geomorfològic i dades climàtiques, es van reconstruir 30 esdeveniments d’allaus a Estiviellas i 27 a Rinconada. Els resultats mostren que les allaus més grans van tenir lloc amb més freqüència a la segona meitat del segle XX, mentre que en les últimes dècades s’han registrat esdeveniments més petits, però més freqüents, confinats als pendents superiors.
La investigació també subratlla la importància de les pràctiques de reforestació i les mesures de mitigació estructural implementades a l’àrea des de principis del segle XX, que han reduït la severitat dels riscos d’allaus, cosa que en demostra l’eficàcia.
Juan Antonio Ballesteros, un dels cinc signants de l’estudi, explica com han comprovat la tendència que “les allaus de menor freqüència, situades a les parts més altes, cada vegada són més freqüents, i poden afectar les infraestructures de salvaguarda (dics, xarxes…) que serveixen, precisament, per a mitigar els efectes de les grans allaus”.
“El canvi climàtic genera situacions més variables i extremes”
A les allaus, “la variable de la temperatura afecta. Hi ha una tendència a l’increment del nombre allaus petites, és a dir, que són més freqüents. Això sí, les allaus grans, encara que amb menys freqüència, seguiran arribant. Al segle XX ja hi ha hagut diverses grans allaus que han arribat fins al fons de la vall. Cada 20 o 30 anys hi ha una allau de certa.”
El canvi climàtic “genera situacions més variables i extremes, com passa tant amb les pluges o amb la temperatura, també amb la neu. D’aquesta manera, el mantell de neu és més inestable, i afecta sobretot a la part final de l’hivern. Un mantell de neu més inestable pot afectar, especialment, les activitats esportives d’hivern”.
En una línia similar s’expressa Juan Terrádez, responsable de projectes a l’OPCC: “En determinades altituds del Pirineu encara hi ha poc instrumental instal·lat, i les sèries de dades disponibles sobre aquests fenòmens són relativament curtes i heterogènies, per la qual cosa encara falta completar informació per a descriure tendències estadísticament significatives que permetin relacionar amb claredat els esdeveniments extrems amb el canvi.
En qualsevol cas, segons afegeix, “el canvi climàtic i la variabilitat climàtica influeixen de diverses maneres en la dinàmica i el risc d’allaus als Pirineus. Canvia la freqüència, el tipus i el moment de l’any en què es produeixen. La variabilitat climàtica natural, juntament amb la induïda per l’activitat humana, fa que les condicions meteorològiques durant la temporada i l’estabilitat del mantell nival siguin cada cop més variables. Depenent de com s’estructurin les diferents capes de neu, poden augmentar els problemes de lliscament entre elles”.
Terrádez conclou que “el canvi climàtic al Pirineu tendeix a reduir la quantitat total de neu, però al mateix temps pot augmentar la inestabilitat del mantell nival encara existent i, per tant, la variabilitat estacional i tipològica de les allaus: hi haurà menys esdeveniments en cotes baixes, però més incertesa i més episodis en altituds. El coneixement és la base per a poder actuar més eficaçment i cal avançar per a definir mesures d’adaptació al canvi climàtic.
Altres estudis des del projecte Pyrenées4clima
Una altra de les organitzacions que treballen en el projecte europeu Pyrenées4clima és Météo France. El seu director adjunt científic, Jean Michel Soubeyroux, apunta que hi ha “molt pocs estudis específics sobre les allaus als Pirineus”. Tot i això, més enllà de la qüestió de com evolucionen els riscos d’allaus amb el canvi climàtic, “algunes investigacions també se centren en la mitigació dels seus efectes, la reducció de la vulnerabilitat d’infraestructures crítiques, l’exposició i molts altres aspectes”.
Dins del projecte Pyrenées4clima, s’estan treballant dues línies de treball: “la creació d’unes bases de dades de gruixos de neu que permeten construir sèries històriques més completes de l’evolució del mantell nival als Pirineus” i, per altra banda, “l’actualització de les projeccions climàtiques de la capa de neu als Pirineus.
Una altra d’aquestes entitats participants a les investigacions del Pyrenées4clima és l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial Pirineus-Pyrénées, que té competència en la seguretat dels passos transfronterers del Portalet i el Túnel de Bielsa-Aragnouet. Santiago Fábregas, membre de l’AECT, comparteix el treball dels investigadors de l’MCN i les conclusions de l’estudi i recalca la “importància de prendre, interpretar i difondre dades nivometeorològiques, compartides amb els diferents actors implicats als Pirineus, per a detectar llocs i situacions que poden suposar risc per allaus; de rescat a muntanya, serveis municipals, entitats de recerca, federacions, clubs, etc.”.
A més, apunta l’interès per a conèixer i registrar les causes i efectes que provoquen les allaus, “especialment si aquest ha provocat danys personals i/o de manera significativa a béns i/o serveis. Es tracta de fer una cosa semblant a l’autòpsia d’una allau” i aprendre del que ha passat per a preparar-nos millor per al futur immediat.
En el marc del projecte Pyrenées4clima, tots aquests experts continuen treballant per a ampliar el coneixement sobre les nevades i les allaus als Pirineus, de manera que es puguin augmentar les mesures d’adaptació i millorar les condicions de seguretat per a les activitats humanes a la zona.