Cande Moreno es troba a la vila olímpica de Cortina d’Ampezzo, des d’on marxarà el més aviat possible cap a Andorra per a començar el procés mèdic per a iniciar, a partir d’aquí, la seva recuperació. Haurà de passar pel quiròfan per a operar-se del creuat del genoll esquerre, després de la lesió que es va fer a la cursa de descens dels Jocs Olímpics, diumenge, a Cortina, però també haurà de ser intervinguda del lligament trencat del polze de la mà dreta, operació que, previsiblement, serà la primera perquè pel genoll s’haurà d’esperar a què baixi la inflamació per a poder intervenir. A partir d’aquí començarà un període de recuperació que s’allargarà sis mesos.
L’equip tècnic i mèdic de la Federació ha estat treballant des del primer moment de la caiguda de Cande Moreno a la cursa de descens dels Jocs Olímpics per tal de ser el més ràpids possible en anar superant els passos que una lesió com aquesta. Això és, primer es va fer la corresponent exploració, informe del qual ja es troba en mans dels serveis mèdics de la Federació i que, en tot cas, han determinat que l’operació quirúrgica al genoll afectat no es podrà dur a terme fins que la inflamació es redueixi, ja que ara mateix encara està inflamat el genoll, i es preveuen encara alguns dies més perquè vagi a menys.
A nivell esportiu, la intenció és que l’andorrana pugui tornar a posar-se uns esquís a finals del pròxim estiu, a Amèrica del Sud, tot i que sempre estarà supeditat tot al procés de recuperació.
Cande Moreno, esquiadora: “Avui he passat bastant bona nit. Òbviament m’estic prenent medicació pel mal, però ja és el segon cop que passo per això i estic bastant positiva dintre de tot, perquè en el cas del genoll dret fa dos anys que me’l vaig trencar i he tornat més forta, he tornat a esquiar a millor nivell del que esquiava abans, així que realment no és una lesió que em preocupi molt. Sí que és veritat que és un entrebanc gran que em fa estar fora durant molts mesos i que tenia objectius molt grans per a aquesta temporada i tres Copes del Món a casa que em feien molta il·lusió i crec que on podia ser realment molt competitiva, i això és el que més ràbia em fa”.
“Però, això no ho puc canviar i m’he de quedar positiva. Tinc la sort de tenir un equip mèdic a Andorra espectacular i el fet d’estar a casa també ajuda molt mentalment, així que dintre de tot no em puc queixar, perquè podria ser molt pitjor. Ara estem a l’espera de què em repatriïn a casa i en arribar segurament m’hauré d’operar primer el polze i després, al cap d’algunes setmanes, quan la inflamació del genoll hagi baixat, ja podrem fer l’operació del genoll”.