Francesc Murgadas / AMIC (Page 8)

A la cuina, cal evitar els fanatismes. Tot té un costat positiu i un negatiu que cal conèixer. Us poso un exemple. El congelador. Hi ha qui creu, fanàticament, queLlegir

Soc dels que, de petit, encara anava a buscar la llet a una lleteria que hi havia a la meva Vilanova i la Geltrú. Amb un atuell que la mestressaLlegir

Ha arribat el temps de la calor. I amb ella, la necessitat de refrescar el nostre cos. Una necessitat que solem atendre, per fora i per dins, recorrent a ambientsLlegir

Com la nit de Sant Llorenç, hem vist com el nostre cel gastronòmic perdia tres estrelles de cop. Les del Sant Pau de Carme Ruscalleda. En temps de dimissions mésLlegir

La recent publicació de la llista dels World’s 50 Best Restaurants, amb la remuntada dels germans Roca fins a la medalla d’argent, ha donat peu a una polèmica absolutament innecessàriaLlegir

De fet, els nostres besavis no berenaven cada dia de l’any. Quan la vida es regia per la llum del sol i el fred de l’aire, i les tardes hivernalsLlegir

Sempre ho ha sigut. Però ara que cada cop estem més preocupats per la nostra alimentació, potser ho és més. Perquè la primavera és, culinàriament, el moment de la veritat.Llegir

La lluita dels consumidors contra la creixent uniformització de l’oferta alimentària té en les festes gastronòmiques un aliat. Potser menys poderós del que caldria, però que manté viva la flamaLlegir

La passada vaga femenina/feminista m’ha permès reflexionar sobre la presència de dones a la dita “alta cuina” que, a tall d’exemple, mostra amb cruesa la llista de restaurants “estrellats” perLlegir

Llegeixo en un llibre de Marie France Fisher (El arte de comer) una reflexió absolutament lúcida sobre la necessitat de fer del menjar un plaer, que no una obsessió. MassaLlegir

No està essent un hivern fàcil. Sobretot pels termòmetres encongits amb què ens ha tocat conviure. Per sort, a la cuina, seguim tenint l’ajut del plat més antic del mónLlegir

Arriba el temps de rememorar, de forma més o menys ritual, aquella acció dels nostres rebesavis pagesos que anaven al tros. Probablement amb un bocí de cansalada o una botifarraLlegir

Quan algú arriba a ser reconegut entre els seus pel nom de pila, és senyal que ha arribat al grau màxim de prestigi. Aquest és el cas de Paul Bocuse,Llegir

No criticaré als pagesos tecnificats. Tenen el mateix dret a buscar una vida més planera, tranquil·la i productiva que els directors de fons d’inversions. Però no em puc estar deLlegir