El centre de secundària de l’Escola Andorrana d’Encamp ha realitzat un estudi educatiu en què s’ha analitzat el paper de les creences religioses, espirituals i paranormals dins la comunitat educativa. L’estudi porta per títol “Necessita l’homo sapiens les creences per viure?”.
El treball parteix d’enquestes a l’alumnat i a la població adulta del centre i ofereix una mirada comparativa intergeneracional. Més enllà dels resultats descriptius, l’estudi incorpora una anàlisi crítica del mostreig, el marge d’error i la interpretació estadística, amb l’objectiu de fomentar el pensament crític i una aproximació rigorosa a la recerca científica.
Un dels aspectes rellevants del projecte és que els resultats no només s’interpreten des d’una perspectiva social i educativa, sinó també des d’un punt de vista biològic i evolutiu. Les creences s’analitzen com a possibles respostes adaptatives vinculades al funcionament del cervell humà, a la necessitat de donar sentit a l’entorn, reduir la incertesa i afavorir la cohesió social, integrant així coneixements de la biologia, la neurociència i l’evolució humana.
Una de les idees clau del projecte és la voluntat d’eixamplar els horitzons de la recerca científica a l’àmbit educatiu, apropant-la a un terreny proper i profundament humà, com és el de les creences. D’aquesta manera, l’alumnat pot aplicar eines pròpies de la ciència a qüestions que formen part del seu dia a dia i de la seva identitat personal i social.
Alhora, el treball esdevé una eina especialment valuosa per a analitzar, tractar i treballar el respecte envers les creences dels altres, promovent el diàleg, la comprensió mútua i la convivència en contextos educatius cada vegada més diversos i heterogenis.
Els resultats de l’estudi
S’observen diferències clares entre els alumnes i la població adulta. En general, és l’alumnat qui mostra una proporció més elevada de persones creients. En canvi, entre els adults augmenta el percentatge de persones que no s’identifiquen amb cap religió o que es defineixen com a no creients. S’han realitzat diverses anàlisis estadístiques, tot i que a continuació es presenten les més rellevants.
La creença en la religió catòlica es reparteix de manera gairebé equitativa entre la població del centre, amb aproximadament la meitat de persones creients i la meitat de no creients. Aquest fet contrasta amb la religiositat gairebé universal que existia a Andorra, Espanya i Portugal fa un segle. En canvi, la creença en el karma és clarament majoritària (al voltant del 73%) i supera àmpliament la creença religiosa tradicional. A més, aquesta creença és més present entre l’alumnat que entre la població adulta, amb una diferència significativa.
Les conclusions
En primer lloc, les creences presents a l’escola són diverses i conviuen entre elles, com ara les religioses, les espirituals o les paranormals. Totes elles -segons l’estudi- poden entendre’s com a producte de la selecció natural d’un cervell evolucionat per viure en grup i donar sentit al món. En segon lloc, els joves tendeixen a creure més i de manera més diversa, ja que les creences funcionen com una eina evolutiva i adaptativa que facilita la integració social, la cooperació i l’aprenentatge de normes compartides. En només cent anys s’ha produït un canvi radical, la religió tradicional ha perdut protagonisme, però la necessitat biològica de creure no ha desaparegut, sinó que s’ha transformat.
D’altra banda, el karma destaca com una creença clau, ja que encaixa amb la necessitat biològica dels animals socials i racionals de tenir la idea de justícia que afavoreix un comportament social adequat. Per aquest motiu, totes les creences han de ser respectades, ja que responen a una necessitat humana profunda relacionada a la identitat i a la convivència. Finalment, aquests resultats s’han d’interpretar amb prudència, ja que calen més estudis per a comprendre el paper canviant de les creences en la societat actual.
Autores: Laia Armengol, María José Rincón i Erika Moreira
Conductor: Toni Puigdemasa