Tots els éssers humans tenim pensaments que els podem definir com a positius o negatius, amb els quals hem de conviure en el dia a dia en aquesta societat que és la nostra. Avui aprofundirem, en els pensaments negatius, aquests que ens venen a la ment més freqüent del que voldríem. En imatges, se’ns poden representar en alguna frase que en aquell moment no té lloc, alguna idea.
Quan ens anem fent grans, desconfiem més de cada canvi que vivim, la mort, la vellesa, l’abandó, l’ésser rebutjat, etc. És quan podem sentir aquest pes tan fort al pit, aquesta respiració que costa, quan ens envaeix l’ansietat i una tensió alterada.
Aquests pensaments negatius, que ens venen no els podem evitar, però podem comprendre les emocions dels altres, fer alguna cosa útil, pensar com ser amb un mateix. Adonar-nos de nosaltres mateixos de la manera que hem actuat o parlat amb els altres. Hem de pensar si és útil seguir amb aquests pensaments negatius que ens cremen per dins, a poc a poc, o tenir una pau interior per a continuar vivint una vida millor.
Comencem amb paraules amables amb els altres, somriu a qui creguis que coneixes, digues bon dia, bona tarda… encara que no et contestin. I després comprovem què passa.
Hem de ser amables, ser humils amb els altres i, quan escaigui, recollir l’afecte dels qui ens el donen. Som tots éssers socials i, sovint, tendim a aïllar-nos de la societat. Cada dia és un regal que ens donen, així que visquem cada dia com si fos el darrer de la nostra vida.