En compliment de l’article 41 de la Llei Qualificada de la Justícia, amb motiu de l’acte d’obertura de l’any judicial, el president del Consell Superior de la Justícia (CSJ) ha presentat la memòria anual sobre l’estat i el funcionament de l’Administració de Justícia. Josep Maria Rossell, ha destacat que “durant els darrers dotze mesos, l’acció de govern de la Justícia s’ha articulat entorn de tres grans eixos estratègics: l’impuls decidit a la digitalització, el reforç de la transparència i la garantia de la continuïtat institucional del sistema judicial”.
En aquest marc, un dels projectes més rellevants ha estat la posada en funcionament del Cercador de Jurisprudència, desenvolupat en el marc del conveni de cooperació amb el Consejo General del Poder Judicial i el CENDOJ. Aquesta eina s’integra dins la creació d’un Fons Documental Judicial avançat que permet, a hores d’ara, l’accés públic, àgil i estructurat a més de 15.000 sentències i ordenances penals, degudament anonimitzades.
Mitjançant l’ús de tecnologies avançades i models d’anàlisi del llenguatge, les resolucions han estat estructurades, resumides i etiquetades automàticament amb un Tesaurus Jurídic Andorrà, garantint la protecció de les dades personals i reforçant la transparència, la seguretat jurídica i l’accés a la informació judicial. En paraules del president del CSJ, “aquesta eina estableix les bases d’un sistema de gestió de la informació judicial preparat per al futur”.
Un altre dels avenços més significatius de 2025 ha estat la implementació de l’expedient judicial electrònic, que permet la gestió telemàtica integral dels procediments judicials per part dels òrgans jurisdiccionals, la Fiscalia i els professionals intervinents a través dels seus representants. El sistema garanteix el dret d’accés complet als expedients, el control mitjançant certificats digitals qualificats i la descàrrega de documents amb plena validesa legal.
Rossell ha subratllat que “l’expedient judicial electrònic constitueix un pas decisiu cap a una justícia més àgil, eficient i orientada a la ciutadania”, alhora que contribueix a millorar la traçabilitat, la seguretat i la qualitat del servei públic de la justícia.
D’altra banda, el Servei d’Inspecció de l’Administració de Justícia (SIAJ), per encàrrec del Consell Superior de la Justícia, va iniciar el juny de 2025 el projecte Mòduls Judicials (MODULAND). Aquesta iniciativa, desenvolupada amb la participació d’un grup de treball representatiu de tots els àmbits jurisdiccionals, té com a objectiu dotar el sistema judicial d’un instrument tècnic homogeni que permeti identificar i mesurar les característiques i la càrrega de treball dels procediments civils, penals i administratius. El projecte respon a la necessitat de disposar d’eines objectives per a una millor presa de decisions en matèria d’organització, dimensionament dels òrgans judicials i distribució dels recursos humans i materials, i preveu culminar la seva primera fase durant el 2026 amb la presentació d’un informe que defineixi un mètode i un mòdul de referència per al càlcul del pes dels processos, basat en una ponderació mitjana segons el grau de complexitat de l’activitat judicial.
Finalment, el president del Consell Superior de la Justícia ha posat en relleu el relleu generacional viscut recentment al Tribunal de Corts, que ha comportat el nomenament d’una nova presidenta, la incorporació de nous magistrats i secretaris judicials, així com l’activació de nous processos de selecció. Aquest procés s’ha dut a terme amb l’objectiu de garantir una successió ordenada i la continuïtat institucional de l’òrgan. Segons Rossell, “aquest relleu respon a una planificació acurada que permet assegurar l’estabilitat, preservar l’experiència acumulada i reforçar la capacitat de resposta del Tribunal de Corts”.
A més, ha anunciat que en la darrera sessió del Consell Superior de la Justícia, es va acordar iniciar el procés de selecció de tres places de batlle i tres places de fiscal, seguint la planificació establerta i un cop enllestit el procediment previ normatiu.
Els avenços assolits en aquests tres àmbits s’emmarquen en l’estratègia global del Consell Superior de la Justícia per a consolidar una administració de justícia més moderna, transparent i eficient, tot garantint els principis d’independència, rigor i qualitat al servei de la ciutadania.