A l’empar de la Llei 15/2004, a l’octubre de 2007 va néixer la Fundació Privada Tutelar, una entitat sense ànim de lucre, creada per a donar resposta a una necessitat social, no coberta per l’administració pública, llargament reivindicada per les famílies i les entitats socials. És un servei complementari de les xarxes socials d’Andorra, per a les persones vulnerables.
La missió de la Fundació, segons llurs pròpies paraules, és la d’“acompanyar i defensar els drets de les persones grans, persones amb discapacitat, persones que pateixen discapacitat psicosocial, així com menors amb risc social i en realitat totes aquelles persones que estan en situació d’una gran vulnerabilitat”.
A les xarxes socials, en el text de presentació, l’entitat afirma encertadament que “l’evolució de la societat ha transformat els rols de la família actual, passant d’un model extens a un model nuclear que dificulta l’atenció i la responsabilitat vers les persones més vulnerables del seu entorn”.
Posa de relleu que “és a través d’una sentència judicial que l’entitat es nomenada tutora o curadora de les persones que tenen modificada la capacitat d’obrar“, tot fent observar que “és l’increment de les persones ateses al llarg d’aquests anys de funcionament que ens fa considerar que la Fundació Privada Tutelar respon a una necessitat de la nostra societat”.
Un neguit angoixant es produeix en les persones vulnerables quan llencen a l’aire la pregunta “Què serà de mi quan quedi sòl al món?”. Quelcom de semblant passa quan els familiars de persones vulnerables es fan la pregunta “Què serà d’ell o ella, quan nosaltres no hi serem?”.
A la Fundació poden trobar respostes legals a llurs preguntes. Ben segur que una solució concreta donarà compliment a les expectatives, tant de la persona vulnerable, com dels seus familiars. El meu més sincer reconeixement per la important tasca que realitza la Fundació en general, el president, secretari, patrons i personal en particular.