La nictofòbia és un tipus de trastorn d’ansietat caracteritzat per una por intensa i desproporcionada a la foscor o a la nit. Tot i que és una reacció relativament comuna en la infància, esdevé un problema clínic quan aquesta por persisteix en l’edat adulta o interfereix significativament en la vida quotidiana.
Les persones que pateixen nictofòbia experimenten una ansietat elevada o, fins i tot, atacs de pànic quan es troben en llocs foscos o quan anticipen haver de fer-ho. Aquesta reacció pot anar acompanyada de símptomes físics com ara palpitacions, dificultat per a respirar, tremolors, suor excessiva o sensació de pèrdua de control.
En molts casos, la foscor es percep com una amenaça perquè redueix la visibilitat i desperta la imaginació o records de situacions negatives viscudes. Això pot conduir a conductes d’evitació, com evitar sortir de nit, deixar llums enceses per a dormir o sentir-se insegur en espais tancats i poc il·luminats.
Les causes de la nictofòbia poden ser diverses:
- Experiències traumàtiques relacionades amb la foscor (per exemple, haver patit un ensurt o una agressió en un lloc fosc).
- Aprenentatge per observació, com veure altres persones reaccionar amb por a la foscor.
- Factors evolutius, ja que en temps antics la foscor podia representar un perill real (animals salvatges, falta de protecció).
- Factors genètics o biològics, que poden predisposar algunes persones a desenvolupar trastorns d’ansietat.
La nictofòbia, com altres fòbies específiques, pot tractar-se amb èxit mitjançant teràpia.