El burquini és una peça de bany dissenyada específicament per a dones musulmanes que desitgen banyar-se mantenint-se fidels als seus valors religiosos i culturals. El seu nom prové de la combinació de dues paraules: burca i biquini. Es tracta d’un vestit de bany de dues o tres peces, confeccionat amb materials lleugers i resistents a l’aigua, semblants als utilitzats en banyadors esportius. Cobreix el cos gairebé completament, però està dissenyat per a permetre la llibertat de moviment dins l’aigua. A diferència del burca, el burquini no cobreix la cara, ja que està pensat per a l’activitat física i per a garantir la seguretat a l’aigua.
Tot i que el burquini va ser creat pensant en dones musulmanes practicants, especialment aquelles que segueixen un codi de vestimenta modest, el seu ús s’ha estès a altres persones. Algunes dones el trien per motius de protecció solar, per raons de salut o senzillament per comoditat. El burquini s’ha convertit en una opció alternativa al banyador tradicional.
Entre els avantatges d’usar un burquini, trobem:
- Respecte per la diversitat cultural: Permet que moltes dones musulmanes gaudeixin de la platja o la piscina sense haver de renunciar a les seves creences.
- Protecció solar: Cobreix gairebé tot el cos, fet que ofereix una alta protecció contra els raigs UV.
- Comoditat i llibertat de moviment: Està dissenyat per ser funcional i pràctic dins de l’aigua.
- Inclusivitat: Fomenta la participació de dones que d’altra manera podrien sentir-se excloses d’activitats aquàtiques públiques.
Quant als inconvenients, observem:
- Restriccions legals: En alguns països o municipis, especialment a Europa, hi ha hagut prohibicions temporals del burquini en espais públics com platges o piscines, al·legant motius de seguretat o laïcitat. Aquestes mesures han generat un debat intens sobre la llibertat religiosa i la discriminació.
- Estigma social: Algunes dones que porten burquini han estat objecte de crítiques o prejudicis, tant per part de qui considera que representa submissió religiosa, com per part de qui ho veu com una imposició cultural.
- Dificultats logístiques: No totes les piscines públiques permeten l’ús de roba que no sigui banyador estàndard, per raons d’higiene o normatives internes.