“Les noies”, d’Annet Schaap

Coberta del llibre "Les noies", d'Annet Schaap
Coberta del llibre “Les noies”, d’Annet Schaap

Títol: Les noies
Escriptora: Annet Schaap
Il·lustradora: Annet Schaap
Traducció: Maria Rosich Andreu
Editorial: Pagès Editors
Pàgines: 192
Edat: A partir d’11 anys

«La vida no és cap conte de fades», li diu la tieta a la noia que dorm des de fa mesos amb un gripau al llit, un animaló xerraire que no es convertirà en príncep encara que el besi dia rere dia. I si ho fos, però? A Les noies, l’autora neerlandesa Annet Schaap reescriu set contes tradicionals –cinc dels germans Grimm i dos de Perrault– ambientant-los en l’actualitat: una noia que va a ca l’àvia i anhela trobar-se un llop, una altra que ha de cosir fils d’or per a guanyar-se els favors del rei, dues germanes amb un pare obsessionat a la feina a qui van a buscar deixant un rastre de trossets de galeta, una noia que vol un príncep però té un gripau, una nena obligada a treballar fent feines a casa del capellà, sense poder entrar en una de les habitacions; una noia amb una germana que no es desperta mai, una princesa que neix monstruosa i l’envien a viure a una torre.

Noies. I és que en el recull de relats de Schaap, com bé insinua el títol, els personatges femenins ja no tenen el paper passiu dels contes tradicionals de Grimm i Perrault, on el seu objectiu era l’amor romàntic i tenien sempre un desenllaç tràgic –o esperaven a ser salvades per homes. Tot el contrari: són elles les protagonistes d’aquestes històries, les que s’enfronten de cara als perills d’una societat que les maltracta.

Si bé el llibre té alguns defectes –com que de vegades s’enganxa massa al text original o algun comportament sense sentit dels personatges–, queden compensats per les imatges que acompanyen el text i l’estil impecable de l’autora. D’una banda, les il·lustracions, en blanc i negre i amb traços rectilinis, estan fetes per la mateixa Schaap –probablement seguint la tècnica de l’esgrafiadura– i abunden en el llibre. De l’altra, les descripcions tant ambientals com dels personatges construeixen la foscor que traspua l’obra. Maria Rosich ho trasllada de manera sublim al català –a destacar, especialment, el darrer relat, on aconsegueix traduir amb naturalitat i de manera genuïna al català un reguitzell de paraules malsonants.



Irene Vílchez Sánchez / Clijcat / Faristol

[do_widget id=category-posts-pro-64]