És tan dolent ser adults?

Omar El Bachiri
Omar El Bachiri. Psicòleg

S’idealitza el passat i amb ell, també l’adolescència, molta gent està convençuda que el passat ha sigut millor que el present. En aquest aspecte, concretament entre els catorze i els disset anys, una època en què realment molts joves volen que passi ràpidament i ser adults perquè volen la independència econòmica i poder decidir per ells mateixos. Volen tenir els seus propis diners i gastar-los com millor els convingui, però una vegada són adults i arriben cap als quaranta anys, s’obliden i estan convençuts que era una època millor que l’actual, on tenen la seva desitjada llibertat.

En contrapartida i per sort, això només li passa a una minoria de la societat donat que, la majoria estem contents de ser adults, però, perquè ens comportem com a tal. No estem infantilitzats amb comportaments guiats per les emocions i les enrabiades, en comptes de ser-ho racionalment. Però, centrant-nos en la nostàlgia del passat, això succeeix perquè la ment només vol recordar els moments plaents, els desagradables també hi són, però, hem de fer un esforç per a recordar-los. És un mecanisme de protecció per a evitar el malestar mental i, paral·lelament, també per a mantenir-nos optimistes, atès que, la memòria no és infinita. No pot emmagatzemar il·limitadament i quan arriba al seu màxim, ha d’eliminar la informació innecessària o, si més no, deixar-la en les profunditats i, així, tenir accés ràpidament a la més productiva.

Igualment, la llibertat econòmica ve acompanyada d’obligacions socials (els impostos i la supervivència), hem de gastar en el menjar, l’habitatge i els plaers personals. Dos conceptes que entesos malament, són un maldecap i, per tant, són prou motius per a viure en la nostàlgia i voler tornar a l’adolescència, quan els nostres pares o tutors ens ho pagaven tot, la nostra única obligació era anar a l’escola. Així doncs, la diferència entre uns i altres radica en la manera de prendre les decisions crucials, si és emocional o racional, és a dir, amb un pensament infantil o adult.

 

També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri.

[do_widget id=category-posts-pro-64]