La llibreria la Trenca d’Andorra la Vella acollirà la primera presentació de la revista Horitzons més enllà del territori català. Es presentarà el número 2 d’aquesta publicació que es troba a la venda des del passat 23 d’octubre a totes les llibreries de les capitals de comarca de Lleida i Pirineu, a la llibreria Ona de Barcelona i als quioscos que gestiona el Col·legi de Periodistes de Catalunya, així com als webs de l’Editorial Fonoll i de la Fundació Privada Horitzons 2024 fent-se Amic de la mateixa.
Després de la trentena de presentacions al llarg del territori de Catalunya que va sumar el primer exemplar, ara li ha arribat el torn a Andorra amb motiu del reportatge d’assaig d’Albert Villaró en què es desgrana “la frontera (ferida) interior” que separa el pla de la muntanya, és a dir, l’estreta relació entre ambdues zones i les diferències que s’evidencien en el dia a dia. I és que l’autor andorrà ha posat en safata als màxims artífexs de la revista, Francesc Canosa com a director de la mateixa i Antoni Gelonch com a president de la Fundació Privada Horitzons 2050, que l’edita i promou, l’oportunitat de travessar una frontera, l’andorrana, per a presentar aquest projecte editorial. De fet, Villaró també participarà en la presentació, prevista per a les dotze del migdia d’aquest dissabte, 16 de novembre.
A part de l’historiador i escriptor andorrà, Albert Villaró, altres escriptors, periodistes, historiadors, politòlegs, músics, fotògrafs i il·lustradors de tot Catalunya, entre molts d’altres, tornen a aportar les seves reflexions sobre com han de ser els horitzons de país mitjançant opinions, assaigs, cròniques, reportatges i entrevistes, així com imatges, fotografies, il·lustracions i infografies, ben acompanyats per les il·lustracions de Carles Porta Garcia i amb Santi Iglesias al capdavant de l’apartat fotogràfic.
Novament, l’objectiu és explicar i construir clarament, nítidament i, sobretot, orgullosament un horitzó català, europeu i mundial des de Lleida. Per a aconseguir-ho, el número 2 de la revista es nodreix de continguts tan potents com una conversa del president Jordi Pujol amb el director d’Horitzons en què es defuig volgudament l’actualitat per a centrar-se en la situació de Lleida durant el seu mandat. “Si algú pot passar davant de Lleida no és Girona, és Osca”, afirma Pujol, que comparteix no només gènere periodístic, sinó també arguments, amb l’economista i catedràtic universitari Oriol Amat, entrevistat per la periodista Laia Corbella i retratat per Xavi Menós. La tercera entrevista d’aquest nou Horitzons està protagonitzada per la videoartista i cineasta lleidatana Laia Cabrera i escrita per Antònia Folguera, comissària del Sónar +D.
D’altra banda, aquest número estrena una secció d’infografies que dedica diverses pàgines a la immigració amb tot un seguit de dades i gràfics a càrrec del dissenyador Arnau Torrente que expliquen molt bé la situació actual i real dels estrangers que viuen a Lleida i Catalunya conjuntament amb l’anàlisi del sociòleg Salvador Cardús.
Igualment resulta d’allò més remarcable la infografia que completa el reportatge sobre els paratges reals on tenen lloc les novel·les negres lleidatanes a càrrec del periodista David Marín, que recorre aquests espais i ens situa en el Ponent més fosc. Finalment, el segon número de la revista Horitzons també repeteix les entrevistes increïbles, en aquesta ocasió al rei Jaume I per part del periodista Jaume Clotet i a Aurèlia Pijoan, la primera dona paer de Lleida, per part de l’escriptora Marta Alòs, ambdues confeccions mitjançant tot el rigor històric que permet la documentació existent. Menció apart mereix la contribució del mediàtic periodista, Carles Porta, sobre el seu estimat estany d’Ivars i Vila-sana.
Sobre la Fundació Privada Horitzons 2050
La Fundació Horitzons 2050 té com a objecte el foment del debat sobre el present i el futur de les terres de Ponent en els àmbits econòmic, social, cultural i patrimonial, així com la promoció i realització d’activitats culturals d’ampli espectre en l’àmbit de les humanitats.
Entre les seves inquietuds també es troben l’organització d’activitats de suport al llibre en català; la contribució a la recuperació i difusió del patrimoni cultural històric en tots els àmbits de les belles arts; el foment d’activitats lligades a les noves tecnologies de la informació i la comunicació; el foment de les vocacions científiques i tecnològiques, especialment entre les noies joves, i qualsevol altre que contribueixi al progrés científic, cultural, social i econòmic de les terres de Ponent, sempre inserides en el conjunt de la catalanitat.