L’any 2018, José Crespín es va posar al capdavant de la Subdelegació del Govern espanyol a Lleida, de la mà de Teresa Cunillera. “Treballaré per a buscar complicitats”, perquè “una institució no ha de ser una trinxera, ha de cooperar amb la resta”. Aquestes van ser les seves primeres paraules com a subdelegat, i des de llavors ha volgut centrar la seua acció en una nova etapa “marcada pel diàleg i l’acord”. LLEIDA.COM ens hem reunit amb Crespín per a fer balanç d’aquests últims 5 anys.
Com explicaries la funció de la Subdelegació del Govern a Lleida a algú que no la conegui?
La Subdelegació del Govern a Lleida és la representació del Govern d’Espanya a la província. Dit això, per a què serveix? Tirant la vista enrere, em remunto al 2 de juliol del 2018, on ens trobem una administració que estava completament tancada, un tancament físic però també polític. No es participava en res, no se li donava una utilitat a la institució. Abans que arribéssim, el saló d’actes d’aquesta Subdelegació es feia servir dues vegades l’any, per tant, era reflex de l’activitat dels anys anteriors del Govern del PP, i això no podia ser. A partir d’aquella data ho vam capgirar tot, volíem que en aquest edifici passessin coses, i així vam obrir aquest espai perquè entitats i associacions poguessin fer-ne ús.
Les administracions hem de ser útils a la resta d’institucions, però fonamentalment al conjunt de la ciutadania, amb aquest motiu vaig impulsar una activitat marcada per la presència territorial. De tot això ja fa 5 anys, en aquest temps he visitat 200 ajuntaments, dels 231 municipis de la província de Lleida, i m’ha sobrat una pandèmia. Així i tot, això no vol dir pas que he anat només una vegada a cada ajuntament, sinó que n’hi ha que els he visitat fins a set cops. Sense anar més lluny, l’altre dia li deia a l’alcalde de la Seu, que ell era el quart alcalde que hi coneixia, vol dir que si jo conec a un quart alcalde, ja que tinc la norma des del principi de no rebre’n cap al meu despatx, sinó de desplaçar-me jo a cada municipi, és que he visitat com a mínim quatre vegades la Seu d’Urgell.
Tot això amb l’objectiu de ser útils, per veure en què ens podem ajudar en aquest marc de col·laboració entre el Govern d’Espanya i les determinades problemàtiques o oportunitats que tinguin cada un dels municipis. Al final, la Subdelegació ha acabat sent un node cabdal per unir els Governs locals, els Consells Comarcals, la Diputació de Lleida amb el Govern d’Espanya, aquesta és la plasmació pràctica després d’aquests 5 anys.
Quin paper creus que mantindrà la institució al territori en els pròxims anys?
Tot això que parlàvem fins ara ha de ser la seva funció, però multiplicada per dos, ja que anem cap a una societat cada vegada més complicada, amb més necessitats i reptes per assolir a les terres de Lleida, per tant, l’acció de les institucions ha de ser extremadament útil, i si hi ha alguna cosa que ha fallat en tot aquest temps és precisament haver-ne tingut més per a poder explotar el màxim aquestes potencialitats com administració útil.
Abans hi feia referència, m’ha sobrat una pandèmia, a banda que han estat uns anys on hi ha hagut factors no desitjats ni controlats: tres greus incendis a la província de Lleida, dos dels quals han requerit la intervenció de la Unitat Militar d’Emergències, la Filomena, la pandèmia, la sequera i el canvi climàtic, la crisi provocada per la guerra d’Ucraïna…
Per tant, de tots aquests reptes el principal diries que ha estat la pandèmia de la Covid-19?
Sens dubte! Ha estat una situació sanitària en la qual s’enfrontava tot el món, una pandèmia desconeguda, de la qual no sabíem ben bé ni les conseqüències ni quin era el camí que havíem de seguir. Ara girem la mirada enrere passats aquests dos anys i segurament hi hauria coses que faríem diferents, però en aquell moment era la manera de fer-ho.
Quines són aquestes coses que s’haguessin pogut fer diferent?
A la Subdelegació no prenem decisions, sinó que traslladem i traslladàvem en aquell moment les que es prenien des del Govern. L’únic que canviaria és no haver-la viscut, no com a institució, sinó no haver-nos hagut de veure en la situació d’haver de lluitar contra una pandèmia.
Personalment, tan sols vaig faltar un dia al despatx durant tot aquell temps, era necessària la comunicació amb els ministeris, però també amb les altres institucions. Fèiem reunions diàriament per conèixer la situació epidemiològica a les terres de Lleida i també rondes de trucades amb els alcaldes per saber com estaven, que necessitaven i d’aquesta manera continuar exportant aquest factor d’utilitat que volíem aportar des de la Subdelegació.
Tal com comentàvem, durant aquests anys s’ha viscut diferents moments de controvèrsia, incendis, l’empresonament de Pablo Hasel, la pandèmia… En algun d’aquests moments t’ha fet patir la teva posició pública?
No, perquè un exerceix les seves funcions amb la responsabilitat que les ha d’assumir. Això no treu que hi hagi hagut moments al llarg d’aquests anys que hagi patit a escala personal per alguna d’aquestes situacions. Per exemple, en el cas de la gravetat dels incendis del Pallars Sobirà, el juny del 2019, o els incendis de Castellà de la Ribera de l’estiu passat. Són fets que et treuen moltes hores de son, perquè has de ser-hi, per a aportar tot allò que puguis als cossos d’emergència en l’extinció de l’incendi, però aquesta feina no ens obliga ningú a fer-la, som nosaltres que decidim fer-la. La política també és vocació.
Un dels principals fronts a combatre a la demarcació és el seu despoblament rural. De quina manera s’hi ha treballat durant aquests anys?
És el gran tema. Les terres de Lleida pateixen des de fa anys el descens continu de les xifres de població en els seus municipis. Sí que és cert que en aquesta legislatura, el Govern de Pedro Sánchez va establir-ho com una de les prioritats de treball i som els primers que hem posat damunt de la taula el repte demogràfic com un element de treball de Govern que s’ha encarat transversalment. Per això, hi ha un Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, un comissionat per al repte demogràfic com és en Francés Boya Alòs, un aranès lleidatà que dirigeix les polítiques de repte demogràfic.
Al final, lluitar contra el repte demogràfic és aconseguir que hi hagi oportunitats, quan aquestes hi són, el jovent es queda i opta pel seu municipi. S’ha de generar oportunitats econòmiques, per evitar que la població es desarreli.
És un problema que no se solucionarà a curt termini i que és la suma de molts factors, però el que sí que podem fer és parar aquesta pèrdua progressiva de la situació.
La pandèmia ens ha donat pocs exemples positius, un d’ells, però, és la valorització del món rural i de territoris com Lleida. És cert també que arran de la pandèmia molts municipis denoten un increment, i si més no, un trencament de la tendència a la baixa de la seva població, ja que el món urbà ha descobert que en el món rural també s’hi pot viure. Que també hi ha serveis, que es perden, però que hi ha serveis, i que, per tant, en un context com l’actual, i amb l’existència del teletreball, és possible desenvolupar pràcticament la totalitat de la teva vida laboral amb un poble petit o amb un entorn rural.
Altres factors claus per a lluitar contra el despoblament, són les infraestructures terrestres i digitals. La connectivitat viària i la connectivitat digital. Pel que fa a la viària, en la mesura de les nostres competències, ens hem abocat a fons en inversions en la xarxa de carreteres de l’estat, i en la digital també, ja que en els últims anys hem desplegat molta fibra òptica a la província de Lleida, amb una inversió de gairebé 12 milions d’euros.
La sequera i la crisi climàtica també són problemàtiques que es requereixen afrontar amb urgència. Quin ha estat el paper de la Subdelegació per a pal·liar aquesta situació?
Es comença principalment per ser conscients que existeix una crisi climàtica, ja que encara avui dia hi ha gent que ho nega. Allò que sentíem que hi hauria un canvi climàtic, ara ja podem constatar que hi és present i en que ens afecta.
En els últims mesos m’he dedicat molt al tema de la sequera, primer per una iniciativa personal vaig tenir l’oportunitat d’anar a veure a totes les comunitats de regants de la província de Lleida (Canals d’Urgell, Canal d’Aragó i Catalunya, Segarra-Garrigues, Algerri-Balaguer, Segrià Sud) per conèixer la situació, veure el punt de partida i les conseqüències d’aquesta.
Per altra banda, ara vinc de la reunió de la Taula de l’Aigua de la Generalitat de Catalunya i fa 15 dies vam tenir la de la Taula de la Sequera de la Paeria de Lleida. Què es constata amb això? En primer lloc, la importància del regadiu, que continua sent cabdal en les terres de Lleida, ja que som un territori productor agroalimentari. El 76% de la superfície agrària de Catalunya està a Lleida i el 80% de la producció de fruita de Catalunya està a les terres de Lleida. En segon lloc, la necessitat de modernitzar les nostres infraestructures i la digitalització d’aquestes. Un regadiu digitalitzat és més eficient i especialment quan tens menys recursos híbrids. Per això, el Govern d’Espanya a través del Ministeri d’Agricultura ha invertit durant els últims anys 58 milions d’euros en modernitzar regadius de les Terres de Lleida.
I finalment, hem d’assumir que aquesta situació serà cada vegada més freqüent, i això vol dir que hem d’estar preparats, adaptant les nostres infraestructures hídriques a una situació on segurament tindrem més episodis de sequera, més freqüents i més intensos.
Algun altre projecte que hagi quedat pendent?
Sempre queden coses pendents, si hi ha un àmbit en el qual hem avançat moltíssim sens dubte és en matèria d’infraestructures.
Quan nosaltres vam arribar al Govern el juny de 2018, el calaix de l’antic Ministeri de Foment, ara Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana estava ple de projectes caducats i oblidats. El que vam fer nosaltres és obrir els calaixos i renovar i recuperar grans promeses de l’última dècada que no s’havien dut a terme. També en vam impulsar de nous, adaptats a les noves necessitats.
És el cas de la Nacional 260, la variant de Pobla de Segur on va ocórrer una anomalia que la va partir en dos i en la que ja s’ha sol·licitat la redacció del projecte que és de 52 milions d’euros.
Un altre exemple és la Nacional 230, s’hi han fet 6 projectes, cadascun d’acord amb l’orografia del tram de carretera on se situa amb un sistema de 2+1, que és la incorporació d’un tercer carril que ha de servir per als avançaments en un sentit o en un altre.
L’autovia A2, és la principal carretera de les terres de Lleida en volum de trànsit, tant de l’Estat com de la Generalitat. Des del primer dia molts alcaldes em reclamaven que estava malament el ferm, i era veritat, a dia d’avui ja s’ha executat o s’està millorant el 40% del traçat, que és una inversió de 30 milions d’euros.
Per altra banda, quan parlem de noves necessitats, que també han sorgit, podem exemplificar-ho amb l’eliminació dels peatges. No fa ni dos anys pagàvem per circular per l’AP-2. Pedro Sánchez va prometre eliminar els peatges, que anteriorment ja sabia planteja’t, però no és fins a l’1 de setembre del 2021 que aquests desapareixen. Això comporta haver de desmuntar les 4 antigues illes de peatge que hi havia a la província de Lleida, construir una rotonda a l’antiga zona de peatge de Lleida, i d’aquesta manera generar més connectivitat amb una carretera que és molt transitada com la C-12. Tot això, comporta que el trànsit de l’AP-2 es multiplica per dos, o per tres en el cas dels vehicles pesants, i alhora, la via que transita en paral·lel que és la Nacional 240 baixa a menys de la meitat de circulació, per tant, tenim un nou eix viari lliure de peatges que revoluciona la mobilitat de les Terres de Lleida.
Actualment, també estem desenvolupament un innovador sistema antiboira a l’AP-2, amb una inversió de 9 milions d’euros.
Una altra de les necessitats actuals és la construcció d’una rotonda a Castellserà, on sortiran 6.000 vehicles al dia. O el coll de l’Illa, que al final d’aquest any ja tindrem dos túnels d’1’5 Km que ens estalviaran gairebé 15 minuts de trajecte per aquells que anem a la platja a Tarragona, Salou o Cambrils, o més important, per les mercaderies agroalimentàries que tenen com a port de sortida el de Tarragona.
Així i tot, queda molta feina per fer, tota aquesta obra pública encara s’ha de desenvolupar, hem fet el primer pas que és licitar els projectes, però ara s’han d’acabar i executar.
Altres deures pendents són el Pla Estatal d’Habitatge, les 1.700 propietats a la província de Lleida que podrien passar a mans dels ajuntaments o de la comunitat autònoma per a oferir habitatge digne al conjunt de les terres de Lleida, això enllaça amb les oportunitats del territori que parlàvem abans. Poso aquesta llei com a exemple perquè tot això s’ha de desenvolupar, tot i ser una llei ja aprovada.
Actualment, tenim 4.500 joves que aquest any compleixen 18 anys que poden accedir al Bo Cultural Jove, són 400 euros a la butxaca per a comprar productes digitals o culturals.
Altres exemples són el Salari Mínim. Ahir vaig tenir l’oportunitat de visitar la Tresoreria General de la Seguretat Social, en 5 anys ha crescut l’afiliació a la Seguretat Social gairebé un 8%, és a dir, avui dia tenim uns 209.000 afiliats a la Seguretat Social. També podem parlar de les pensions, a Lleida hi ha 101.000 pensionistes, que aquest any han vist revalorada la seva pensió en un 8,5%, no el 0,25% d’anys enrere. Els diners que destina la seguretat social a pagar pensions, prestacions i ajudes són el 33% en els últims 4 anys.
Respecte aquestes visites arreu del territori, en aquests últims 5 anys has visitat 200 ajuntaments, a banda d’empreses i entitats… Quines són les preocupacions més recurrents que t’han traslladat?
La manca d’infraestructures i el repte del repoblament. El dèficit d’infraestructures sens dubte, d’aquí la resposta del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, ara mateix tenim projectes en curs en infraestructures per valor de 450 milions d’euros a la província de Lleida.
Pel que fa al repte del despoblament, als municipis petits són necessàries empreses, crear oportunitats. Jo sempre dic que als pobles les cooperatives són el gran generador d’economia, qui genera ocupació i riquesa a les famílies. Hem d’impulsar els actius i les oportunitats econòmiques de Lleida. Som un territori afortunat, de talent, producció agrària, tenim neu, turisme de natura, estem a dues hores de Madrid i a una en alta velocitat de Barcelona. Tenim potencialitats enormes, primer ens ho hem de creure, i, en segon lloc, hem d’invertir per a explotar-les al màxim.
Per a acabar, quin és el futur de José Crespín a les institucions públiques?
En primer lloc, el meu futur és continuar sent els pares dels meus fills. Després, sens dubte continuar fent aquesta feina des de la Subdelegació del Govern a Lleida.
I en cas que es tanqués aquesta porta?
També soc funcionari de la Diputació de Barcelona i continuaria allà, però això no passarà (riu).
En algun moment et podríem veure en algun càrrec polític aquí a Lleida?
Poden passar moltes coses, els resultats d’aquestes eleccions poden ser uns o uns altres, potser en 6 mesos tornem a tenir-ne. L’any 2018 jo estava feliç a l’Ajuntament de Lleida, tot i que ja en portava set fent la mateixa feina i no sabia quin havia de ser el següent pas, però de la nit al dia, et truca una persona i et diu que han pensat amb tu pel càrrec que tinc ara, i et canvia la vida. Jo sempre dic: “Que passin trens, que els agafis i que ho gaudeixis”, i si el dilluns ja no he de ser aquí, recollim i haurà estat una experiència fantàstica, i si tinc 3 o 4 anys per continuar sent útil, serà genial també.
Per LLEIDA.COM | Lourdes Farré
Nota: Aquesta entrevista es va realitzar just abans de les eleccions generals del 23 de juliol.