Molt interessant és la dismegalopsia, es tracta d’una distorsió visual que consisteix en percebre els objectes d’una mida diferent a la real. Quan la visió implica la reducció de la imatge s’anomena micropsia i quan es veu ampliada s’anomena macropsia. El seu origen és molt variat, pot sorgir per intoxicació de substàncies al·lucinògenes o alcohòliques, com també ho pot ocasionar un estat mental alterat, estrès o ansietat.
La més típica és per un problema retinal i si la persona no és conscient del mateix pot interpretar les imatges percebudes des d’un punt de vista molt diferent al de la resta de la societat. Igualment, hi ha un factor condicionant en la percepció dels objectes, les creences de cadascun. Si algú creu en els follets o en els gegants, interpretarà que els veu i que parla amb ells. No està ni mentint, ni delirant, simplement està explicant la seva realitat. És per aquest mateix motiu què en psicologia, abans de començar una teràpia que impliqui al·lucinacions es comença descartant qualsevol dany neurològic o del sistema nerviós.
Aleshores, quan un infant ens digui que veu éssers minúsculs voltant a prop seu, seria una bona idea demanar hora a l’oculista i descartar qualsevol dubte físic.
Paral·lelament també està la dismorfosia, la percepció deformada dels objectes. La persona pot tenir enfront un arbre i percebre la forma d’un animal, o també és molt típic en els complexes físics, on la persona veu deformat el seu cos i deixa de menjar o abusa de l’esport per retrobar una figura més habitual.
Tot i així, les parts del cos què més es veuen alterades son les extremitats, mans, peus i nas i què curiosament son les més retocades en els quiròfans. Amb aquesta última frase vull fer èmfasi en preguntar-nos si veiem allò que hi ha realment o allò que volem veure. És a dir, segons les nostres creences, enfront d’un reflex, uns veurem simplement una ombra i uns altres veuran un fantasma, la verge Maria, Jesús Crist, etc.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri