Tots tenim la nostra visió de la realitat i, per tant, cadascú la interpreta segons les seves creences i per això mateix cal tenir una ment crítica i, paral·lelament, també una bona autoestima. Per tant, quan algú ens faci un comentari despectiu sobre el nostre estat físic, mental o sobre qualsevol aspecte de la vida, no cal prendre-s’ho com una cosa personal perquè les seves paraules estan reflectint la seva manera de veure la realitat. És a dir, la seva manera de comportar-se i les paraules que utilitza per a expressar el que sent són un reflex directe del seu estat mental. Si l’individu viu en la precarietat, té deutes econòmics o té moltes pors, és totalment lògic que interpreti la seva realitat de manera negativa i intenti convèncer-nos que la nostra també ho és.
Si no sap gestionar la seva economia creu que els altres tampoc sabem fer-ho i, per tant, ens donarà consells de com millorar-la o, almenys, de com fer per a no empitjorar-la. Així que està arruïnat o en la pobresa i pretén ensenyar-nos com fer fortuna o com mantenir la nostra economia sanejada. Després, un altre exemple el trobem quan ens parla de lo malament que està el món; no té en compte que no tots tenim les mateixes preocupacions, ni pors. Per tant, abans de sentir-nos malament o tenir por deguda a les situacions socials que ens narra, analitzem la nostra situació personal i, segurament, veurem que no estem tan malament com ens vol fer creure.
Així mateix, aquesta capacitat de relativitzar les situacions ve en part condicionada per l’autoestima que tinguem, perquè quan ens estimem, sabem prioritzar i enfocar-nos en el que realment importa, i això implica moltes vegades ser pràctics i reduccionistes. Es podria dir que, si no tenim cap trastorn mental ni discapacitat física, som aptes per a poder millorar el nostre estat actual per molt malament que estigui. Per consegüent, res ens sembla tan malament perquè sempre trobem com donar-li la volta i modificar-li el sentit.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri.
