Encara què la majoria de reclusos una vegada surten de la presó no hi tornen mai més, hi ha alguns que ho fan de manera reiterada. Cada cert temps hi passen uns quants mesos tancats, s´ho agafen com un descans entre delictes. Aquesta diferència conductual entre reclusos té la seva explicació en la forma d´entendre l’estada a la presó, uns ho fan com un aprenentatge per a canviar d´hàbits i costums.
Ho interpreten com estar en un centre d´ensenyament per a adults, un lloc on aprendre un ofici o estudiar una carrera universitària. Per la seva banda, els altres ho interpreten com un lloc per a passar els dies fins el moment de tornar a ser lliures. No tenen cap interès en canviar la seva forma de ser, ni tan sols es qüestionen el motiu del seu ingrés.
Aquesta es la gran diferència entre ells, els primers reflexionen sobre el delicte comès i son conscients què si no canvien la seva forma de ser, sempre obtindran el mateix resultat, la pèrdua de llibertat. Ara, també es cert què el model de presó és un gran condicionant per decidir la forma d´interactuar dins d´ella. Depèn de quin vol seguir cada país, si el de la reinserció social, on l´estat inverteix tots els seus recursos o per contra, el de castigar la conducta il·legal però sense donar cap lliçó constructiva.
Per sort, la majoria de països es decanten pel model de la reinserció social, que la persona trobi una feina i pugui viure dignament, però com he dit abans, només serà possible si la persona mostra interès i canvia d´actitud. Si no adquireix la constructiva i abandona la de paràsit, la de nen mimat, no ho aconseguirà mai. Si no es fa responsable de les seves decisions i deixa de culpar als altres de la seva situació personal, és impossible evolucionar. Dit d´un altra manera, ha de viure en societat, no de la societat, dels nostres impostos i esforços comuns. Sent una persona constructiva gaudirà dels beneficis que dona viure en societat sense haver de perdre la llibertat de decisió.
També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri