Al final de la dècada dels 60, amb 27 anys, solter, vaig demanar excedència a l’empresa on treballava i me la van concedir. Volia viatjar -veure món- abans que un dia les obligacions familiars m’ho impedissin. Es tractava d’anar a escampar la boira.
Casualment, a través de la revista Manual Reader’s Digest, em vaig assabentar de l’existència d’un programa d’intercanvi cultural França-Israel, al qual vaig demanar d’acollir-me. Als pocs dies rebia les instruccions, el visat i el bitllet d’embarcament.
Apart d’un petit sou, el programa incloïa contribuir al cost del trasllat, amb assegurança mèdica, allotjament i menjar gratuïts. Per cert, la gastronomia aplicada al kibbutz resultà ser típicament hebrea, molt elaborada, abundant i de gran qualitat, com els seus vins, sense escatimar.
Em destinaven a Ein-Dor, un kibbutz no religiós, amb uns mil habitants, no lluny de la ciutat d’Afula, prop del mont Tabor, a la Baixa Galilea, a la Vall de Jezreel, sota tutela d’una família hebrea amb fills, que tindria cura d’allò que jo pogués necessitar durant l’estada a Israel.
Els kibbutz són col·lectivitats on les persones viuen i treballen junts, de forma no competitiva. Com que llur economia no podia ser sostinguda només per l’agricultura, el d’Ein-Dor disposava d’una fàbrica de cables, automatitzada, atesa per persones grans.
Per a mi fou una experiència inesborrable que contribuí a obrir la meva ment, madurar i aprendre a relativitzar les coses. Quan vaig tornar a Andorra, per a reiniciar la meva vida laboral, jo ja no era la mateixa persona que un dia en marxà.
El treball a desenvolupar a destí, en aquell moment, consistia en collir melons Chanteloup, de gran demanda a Europa. Per contra, es deixaren als arbres les aranges i taronges, perquè al Magrib la collita era abundosa i els preus havien caigut en picat.
Començàvem la feina a les quatre de la matinada i la finalitzàvem a dos quarts d’onze del matí. En aixecar-nos ingeríem quelcom frugal i al cap d’un parell d’hores un mos. Els següents àpats eren a les onze del matí i, a les sis de la tarda, llevat el cap de setmana.
A les tardes, hom podia fer una bona migdiada sota un arbre, assistir a un acte cultural, escoltar un concert, anar a la discoteca, entaular conversa amb els companys, visitar l’entorn, conviure amb la família que et tutelava o anar a la piscina o bé al gimnàs.
En camions, amb bancs de fusta a la caixa, ens portaven els caps de setmana a visitar els llocs més emblemàtics esmentats a la Bíblia. Sens dubte, la convivència continuada em va permetre aprendre a compartir i a desfer-me un xic de les coses materials.