Un tracte ben desigual

Lluís R. Samper Pascual

A Andorra, si ets o has estat empleat de l’Administració General o de l’Administració de la Justícia tens dret a rebre, de la mútua que els agrupa, si n’ets partícip, una prestació econòmica, per malaltia o jubilació, segons es tracti, complementària de l’atorgada per la CASS. Per a finançar tals complements, en el seu dia, per decret, es creà una mútua pública, amb un fons comú, de gestió privada, al qual el Govern d’Andorra contribueix amb un percentatge sobre el salari del partícip i, aquest, amb un altre tant per cent que li es deduït del seu sou.

Els funcionaris dels comuns quedaren fora de l’àmbit d’aplicació de tal decret. Des de fa temps demanen, sense èxit, poder-se adherir com a partícips a la Mútua d’Empleats de l’Administració General i de l’Administració de la Justícia, reivindicació que considero justa i acceptable.

Per manca d’un marc regulador estatal que unifiqui criteris, cada comú, pel seu compte, dona un tracte diferent al tema que ens ocupa. Dels complements esmentats, les corporacions locals poden contemplar-ne un només, els dos o cap, amb regles diferents, suportant o no dèficit a càrrec.

Les empreses parapúbliques competeixen entre elles pel que fa a drets laborals, algunes vegades sense tenir cobertura legal, amb reglaments de personal ben desiguals. Al llarg dels anys, els diferents consells d’administració, han anat atorgant prerrogatives, que ara ja han esdevingut drets adquirits pel personal fix veterà. El nou personal que entra, fix o eventual, no gaudeix dels drets adquirits pels que ja hi són, cosa que no em sembla justa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

[do_widget id=category-posts-pro-64]