Com era costum, les dues germanes, la Laura i la Mercè, d’Engordany, acompanyades de les respectives parelles celebraven la vetlla i el dia de Nadal a Balaguer, amb els pares d’ambdues. Res d’extraordinari, llevat que el regal per als pares, el 1975, decidiren que fos un televisor en color comprat a Andorra, a un preu ostensiblement inferior al que pagarien pel mateix model a Espanya.
Qui va vendre a elles el televisor, a preu de majorista, proposà a les dues germanes un increment del 10% en el preu, si volien l’aparell situat a Balaguer, oferta que a l’uníson refusaren de ple. Calia doncs cercar una altra manera de procedir. Aviat la trobaren. A l’empresa on treballava la Laura, als voltants de Nadal una furgoneta es desplaçava a la Seu d’Urgell carregada de regals.
Cada un dels regals portava adherit a l’embolcall un sobre que contenia una tarja de visita de l’empresari que l’oferia, on desitjava un bon Nadal al funcionari o autoritat que figurava en el sobre.
Un cop empaquetat el televisor, la Laura hi va adherir un sobre amb el nom d’un funcionari o autoritat, amb la felicitació de rigor. Afegit a l’expedició, arribà a la Seu d’Urgell a la vetlla.
El destinatari real no fou el funcionari o autoritat que figurava en el sobre, sinó un amic de la Laura resident a la Seu d’Urgell. A capvespre recolliren el televisor a la Seu i enfilaren camí de Balaguer.
Del cotxe propi, la Laura havia suprimit el seient dret del darrere i en el seu lloc havia col·locat el televisor tapat amb una manta, sobre la qual va seure, sense respatller, el marit de la Laura.
En arribar al control de la Guàrdia Civil a Noves de Segre, fan aturar el vehicle conduit per la Laura. Un guardia s’apropa a la porta del conductor amb la llanterna encesa enfocant cap a dins. De sobte la Laura obre la porta i dona un lleuger cop al cec de la cama del guàrdia civil. «Voy a abrirle el maletero» li diu la Laura. Ell replica «No le he dicho que baje, continúe coño».