Borealis, el nou ordinador quàntic fotònic de la canadenca Xanadu que disposa de 216 cúbits, i el qual és accessible públicament a través d’Internet, és el responsable, segons anuncien des de la mateixa companyia fabricadora d’una marca sorprenent: ‘polir-se’ en tan sols 36 microsegons els càlculs que altres supercomputadors convencionals (basats en la tecnologia del silici) haurien trigat 9.000 anys a completar.
Aquesta monstruosa diferència temporal que, evidentment, s’ha estimat – ni tota la història de la humanitat abasta un període tan dilatat com nou mil·lennis -, és deguda a la complexitat de l’algorisme emprat en el càlcul de nombres aleatoris per a la funció de mostreig de bosons gaussians (Gaussian Boson Sampling), la qual és molt tediosa de córrer en els sistemes informàtics convencionals.
Precisament, Borealis es va dissenyar amb aquesta mena de problemes matemàtics constituïts per algorismes complexos i grans volums de dades en ment, problemes amb els quals els sistemes informàtics convencionals no breguen bé.
El paper que explica els resultats de l’experiment ha estat publicat a Nature després de la seva revisió per part de la comunitat científica.
Amb aquest assoliment, Xanadu aconsegueix que Borealis entri en una elit molt exclusiva d’ordinadors quàntics que han aconseguit demostrar l’avantatge computacional quàntic, consistent a fer una tasca ben definida en un lapse de temps remarcablement inferior al que fan servir els ordinadors convencionals.
Amb anterioritat, Google en 2019, i la Universitat de Ciència i Tecnologia de la Xina poc temps després, i per dues vegades, han aconseguit superar aquest repte, en el que pot considerar-se com la consecució de la tan anhelada supremacia quàntica.
Però és que, a més, la companyia canadenca ha estat la primera que ha desplegat la supremacia quàntica obtinguda pel seu ordinador, en el núvol. De fet, qualsevol persona pot llogar l’ús de Borealis perquè corri els seus algorismes, a imatge i semblança dels antics ordinadors de temps compartit.
Per Tecnonews
