Tres mil años esperándote, de George Miller


“Tres mil años esperándote”, de George Miller ja es va poder veure en caràcter de preestrena mundial, fora de competició, en la passada edició 75 del Festival de Canes, un certamen que ell mateix havia inaugurat l’any 2015 amb l’oscaritzada “Mad Max. Furia en la carretera”. En la present ocasió, el cineasta australià fa un canvi de registre i dirigeix un conte modern sobre una dona sola, doctora en literatura, Alithea Binnie (Tilda Swinton), que viatja a Istanbul per a impartir una conferència sobre els mites i llegendes, relats oposats a la ciència i a la història.

Després d’un estrany incident a l’aeroport i comprar un petit gerro en un basar, a l’habitació de l’hotel se li apareix un gegantí follet de la tradició turca, un djinn, el geni de la làmpada (Idris Elba). Confrontada al món fantàstic i el meravellós, que la narradora desdenya, Alithea s’aventura amb escepticisme i incredulitat en la prova de la concessió de tres desitjos a canvi de la seva llibertat.

A partir d’aquí s’obre un relat múltiple a través de les experiències del geni, les seves diverses reencarnacions a través dels segles, protagonista de diferents passatges històrics, fins a arribar als nostres dies. Tot gira al voltant del real i l’imaginari i la hibridació d’ambdós mons, combinat amb el plaer d’escoltar històries i l’art de la fabulació, evocant d’alguna manera l’univers i la manera de “Les mil i una nits”.

El resultat final és un producte extravagant, simpàtic i curiós, però, al capdavall, una història menor, quasi infantil, tot i estar protagonitzada per adults i dirigida a un públic també adult. Una realització i un to que situa aquesta fantasia blanca als antípodes de la fúria i la ràbia, un dels trets més apreciats del creador de la saga postapocalíptica “Mad Max”.

TOTES LES NOTÍCIES