La realitzadora Icíar Bollaín retorna al cinema amb ‘Soy Nevenka’ després del seu èxit anterior, ‘Maixabel’ (2021), un triomf del cinema espanyol recent que va ser coronat amb 3 Goya. La directora d”Hola, ¿Estás sola? (1995) o la guanyadora de dos Goya ‘Te doy mis ojos’ (2003) ha dirigit ara una pel·lícula produïda per Movistar Plus+ que compta amb guió de la mateixa Bollaín i Isa Campo.
La trama s’inspira en el cas real de Nevenka Fernández, regidora d’Hisenda de l’Ajuntament de Ponferrada pel PP, que va aconseguir per primer cop a l’Estat espanyol una condemna per assetjament a un polític. El film descriu el calvari pel qual va passar la jove Nevenka (Mireia Oriol) des que va sortir escollida el 2000 quan l’alcalde (Urko Olazábal) i company de partit va començar a festejar-la i després a fer-li la vida impossible quan aleshores ella tenia vint-i-quatre anys.
Nevenka viu una situació d’angoixa i d’estrès insostenible fins al punt que es veu forçada a dimitir i decideix amb molta valentia denunciar-ho tot i trobar-se sola enfront de la connivència o silenci del seu entorn més immediat, fins i tot la seva pròpia família. Una dona ferma i decidida que porta als tribunals al seu assetjador sexual i laboral i aconsegueix una pionera condemna, encara que a costa d’un gran sacrifici personal, fins al punt que va haver de refer la seva vida a la Gran Bretanya.
Cal destacar el treball extrem de Mireia Oriol en el paper d’aquesta dona trencada, contínuament vilipendiada, una patidora quasi de cinema de terror, així com Urko Olazábal en el paper d’alcalde carismàtic i poderós esdevingut maltractador. El repartiment d’aquesta dura pel·lícula sense concessions es completa amb Ricardo Gómez, Lucía Veiga, Luis Moreno, Javier Gállego, Mercedes del Castillo o Font García.