La síndrome del floc de neu fa referència a l’educació massa sobreprotectora, quan els pares en comptes d’ajudar als fills a superar les dificultats, les eliminen i, malauradament, els estan traient la possibilitat d’aprendre. Volen que no pateixin el malestar, que no es frustrin però aquests sentiments són tan beneficiosos com el benestar i l’alegria. És més, són imprescindibles per a enfortir la resiliència i, així, aprendre dels errors i, sobretot, de conèixer noves maneres de pensar i/o actuar. Aquesta forma d’educar els fills encara que sembli meravellosa és nefasta perquè creixen en un ambient irreal, creat a mida. Són infants exempts d’afrontar situacions conflictives durant tota la seva vida i quan de cop i volta es topen amb la realitat, no disposen d’eines cognitives per a afrontar-la de manera constructiva.

Se senten impotents, incompresos, frustrats i s’irriten amb qualsevol idea que no estigui en consonància amb les seves. Per desgràcia, això es tradueix en una actitud infantilitzada, només que a nivell social s’entén com algú mimat i amb una personalitat centrada en si mateix (egoista). Com el món no gira al seu voltant i, a més a més, han d’esforçar-se per a aconseguir els seus objectius personals, és injust. Això, per una banda i, per l’altra, tenim el mateix exemple però a nivell social, quan un bon grapat de persones interpreta com a ofensa paraules, gestos i comentaris acceptats socialment.

És un conjunt de persones que quan les coses no surten com elles volen s’enfaden, es comporten igual que els infants. Viuen en els núvols i volen evitar de qualsevol manera la realitat, la volen a mida i és clar, això és impossible. Aleshores, inevitablement, creixen els casos de gent trastornada mentalment, l’ansietat i la depressió estan a l’ordre del dia. No entenen o no accepten que el món no cedeixi als seus capricis, si sempre han escoltat que eren els més macos i millors de la classe, que plorant una mica ho tenien tot solucionat.

També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri