L’estalvi no és només una qüestió de disciplina, sinó una eina fonamental per a mantenir la tranquil·litat econòmica. Saber la quantitat que cal estalviar depèn del teu nivell d’ingressos, de les despeses fixes i del marge de maniobra mensual. No hi ha una fórmula universal, però sí uns criteris que poden servir de guia.
Els experts en finances personals recomanen destinar, com a mínim, un 20 % del sou net a l’estalvi, aplicant la coneguda regla 50/30/20: un 50 % per a necessitats bàsiques, un 30 % per a despeses opcionals i un 20 % per a guardar. Tot i això, aquesta proporció pot ser difícil d’aplicar per a salaris més baixos. En aquests casos, és millor començar amb un 10-15 % i anar augmentant la xifra quan sigui possible.
Per a aconseguir-ho, el pas més important és prioritzar l’estalvi a l’inici del mes. Si s’espera al final, quan ja s’han fet totes les despeses, sovint no queda res per guardar. Automatitzar la transferència a un compte d’estalvi pot convertir aquest hàbit en una acció automàtica i constant.
Cal també adaptar l’estratègia a la situació de cada persona. Els qui tenen ingressos variables o deutes haurien de revisar la seva capacitat real d’estalvi cada trimestre i ajustar el percentatge segons l’evolució del pressupost. L’objectiu no és arribar de pressa, sinó construir una reserva estable i sostenible que permeti afrontar imprevistos o preparar objectius futurs, com la jubilació o un canvi de feina.
Finalment, convé recordar que estalviar no significa renunciar a viure bé, sinó garantir la llibertat de decidir sense la pressió dels diners. Encara que la quantitat sigui petita, la constància té més valor que la xifra. Perquè l’estalvi, més que un esforç puntual, és una manera d’entendre les mateixes finances amb responsabilitat i visió de futur.
Amb el temps, aquest hàbit es converteix en un coixí financer que proporciona seguretat davant de qualsevol circumstància. Un petit estalvi mensual pot representar, al cap d’uns anys, la diferència entre reaccionar amb calma o amb angoixa davant d’una despesa imprevista. La clau és la regularitat, no la quantitat.
Per Tot Sant Cugat