Què és l’ecologia?

L'acció de l'home està malmeten l'habitat animal i la natura en general (Ecoticias)
L’acció de l’home està malmeten l’habitat animal i la natura en general (Ecoticias)

L’ecologia és molt més que una ciència i en l’estat actual en què es troba el planeta és fonamental conèixer tota la informació possible. Només així es podran generar accions positives i eficaces per a donar solució als problemes mediambientals.

El canvi climàtic en què s’està immers està originat per les accions dels éssers humans. L’estil de vida que s’ha establert es basa en cremar petroli, carbó, gas, etc. La combustió allibera gasos amb efecte d’hivernacle, que són els causants de l’escalfament global. Els éssers humans esdevenen els principals responsables d’aquest fet, per això s’ha d’intentar frenar-lo i mitigar-ne els efectes.



Com a disciplina científica

El terme ecologia prové del grec oîkos “casa” i lògos “tractat”. Per tant, la seva definició bàsica seria la ciència de l’hàbitat. Aquest terme va ser encunyat a mitjans del segle XIX per Ernst Haeckel, un biòleg darwinista alemany. Al seu llibre Morfologia general dels organismes, es va referir a l’ecologia com la ciència de les relacions dels organismes amb el món circumdant. L’ecologia, en el sentit més ampli, és una ciència que estudia les condicions d’existència. És en aquest sentit que el científic Dajos li va donar una nova versió, sostenint que l’ecologia permet estudiar al medi ambient natural, les condicions d’existència i convivència de tots els éssers vius i el funcionament dels ecosistemes.



Ecologia aplicable

La segona definició d’ecologia correspon a allò que algunes persones anomenen ‘ecologia aplicada’. I es defineix així, ja que es basa en un enfocament transdisciplinari. Per això es diu que és l’anàlisi de les interaccions que hi ha entre el medi ambient, l’hàbitat i la biosfera. Tot això dins l’àmbit del funcionament econòmic, social, ètic i polític de les societats humanes.

Aquest ús de la paraula va venir de la mà del sorgiment dels primers moviments ecologistes, durant la dècada de 1960.



Ecologia política

És un conjunt de corrents, àmpliament difosos des de la dècada de 1970. En aquest cas, té en compte l’acció de l’home sobre el seu entorn per tal de limitar els danys causats per les seves accions, com l’escalfament global, la desforestació, la destrucció dels ecosistemes, l’extinció de la biodiversitat, etc. El seu objectiu és protegir els ecosistemes i la biodiversitat de les accions antropogèniques.



Ecologia moderna

Avui dia aquest terme s’ha convertit en una paraula de dos sentits, perquè uneix tant el costat científic com el polític, a més de l’econòmic i el social. Per això inclou des de la defensa de la biodiversitat i el medi ambient fins a la reducció de la contaminació, passant per l’agricultura i la ramaderia ecològiques i l’ecodisseny de les coses.

Dins l’àmbit estricte de la ciència, un ecòleg és algú que estudia l’ecologia com a disciplina científica. Però també ho és aquell que, a partir de les conclusions de determinats treballs dels ecologistes i d’altres científics, fan accions per a posar en pràctica mesures que apuntin a certs objectius mediambientalment correctes.



Hi ha crisi ecològica?

S’anomena crisi ecològica el moment en què l’entorn de vida d’una espècie o població canvia d’una manera que és desfavorable per a la seva supervivència. I, avui, el planeta està experimentant una situació així. La crisi ecològica actual és conseqüència de la contaminació i dels desequilibris generats per les activitats humanes i els éssers vius que l’habiten estan en perill. El canvi climàtic n’és un dels exemples més coneguts, però no l’únic. També hi ha la contaminació de l’aigua i de l’aire, la sobreexplotació dels recursos, l’extinció de determinades espècies i molt més. S’ha arribat al punt en què la propera espècie que podria desaparèixer sigui la humana i, tot això, producte de les seves pròpies accions.



Per Ecoticias

TOTES LES NOTÍCIES