El passat dimecres, dia 27 de maig, el Centre Cultural de la Llacuna va acollir una interessant aportació del sotsprior de Montserrat, el pare Bernat Juliol i Galí que és director de la Fundació Abadia de Montserrat, alhora, és el comissari del Mil·lenari de Montserrat 2025, el qual també gestiona l’administració del monestir. Va rebre l’ordenació sacerdotal a Montserrat l’any 2005. El conferenciant, a la vegada, és llicenciat en Teologia Dogmàtica per la Universitat Pontifícia Gregoriana de Roma i, actualment, està fent el doctorat en Dret Administratiu a la UAB. Tanmateix, l’11 de març d’aquest any 2026, va ser nomenat nou Superior de l’Abadia de Sant Miquel de Cuixà, (Conflent), un monestir benedictí depenent de l’abadia montserratina. Amb el títol “Del Llobregat a la Valira, es va parlar de la presència històrica dels monjos de Montserrat a Andorra”.
Segons el conferenciant, va ser la situació política d’Espanya que va induir als monjos de Montserrat a refugiar-se al Principat d’Andorra, que com a país neutral va acollir als monjos que es van poder refugiar aquí i, fins i tot, adquirir uns terrenys en vistes a futur. Per la seva banda, l’any 1931, durant la crema de convents a Barcelona, i des de l’abril a l’agost del 1931, els monjos van portar la Mare de Déu de Montserrat, al Principat d’Andorra. Encara que es desconeix l’indret on van resguardar la imatge de la “Moreneta” varen comptar amb la informació d’Eladi Pantebre, un monjo andorrà que era resident a Montserrat.
El pare Bernat Juliol, entre altres coses, va descriure les bones relacions amb els andorrans, alhora que els monjos van aportar un projecte per a un gran centre educatiu que, finalment, no es va poder realitzar. Això és així perquè, una vegada acabada la guerra, la destrucció del monestir català va obligar als monjos a vendre el seu patrimoni a Andorra per a poder refer la seva pròpia abadia, a Montserrat.
El pare Bernat Juliol, va poder mostrar en format digital el projecte del possible centre educatiu i cultural, així com un internat, el qual s’havia projectat a través d’Antoni Maria Marcet, que aleshores era l’abat coadjutor de Montserrat (1929), un centre educatiu que es preveia ubicar al lloc on ara hi ha l’Hospital de Nostra Senyora de Meritxell.
No obstant, l’any 1933, sota la denominació de “Cultural Andorra, SA”, que volia dir Associació Regional SA (ARSA), van posar en marxa el Col·legi Meritxell que s’ubicava prop del carrer estret al costat del carrer Adellach i on el professorat varen ser alguns monjos vinguts al país, encara que l’alumnat era reduït pel poc espai disponible en aquell moment.
Per altra banda, els monjos de Montserrat, com a propietaris del Hotel Valira, varen ser els primers promotors de les aigües termals molts anys abans de Caldea.
S’havien hostatjat al Valira personatges com el pintor Joaquim Mir i Pau Casals, entre altres distingits, i seria a l’entorn del 1933. A la pèrgola del Valira es venien llibres, però només de cultura cristiana i llibres referents del Principat d’Andorra, sota contracte amb els propietaris a través de la seva societat legalitzada.
Recuperant l’escola, també varen impartir classes nocturnes amb la idea de socialitzar amb els andorrans, així que el col·legi es va convertir en un centre cultural per excel·lència. De l’any 1942 hom hi situa al pare Enric Graner, que va ser el fundador del Futbol Club Andorra (1943).
A Montserrat, l’any 1939, hi faltaven 23 monjos que tot i tenir programada la seva fugida a Andorra, no van ser a temps i van morir. Van continuar a Montserrat el pare Ambrosi Queralt, autor de la sardana “Noms d’Andorra” i el pare Cebrià Baraut Obiols (1917 – 2003), historiador i monjo benedictí. Ambdós, van encarregar a Casal i Vall la impressió de la Bíblia en català en 5 volums, que més tard varen reunir en un sol volum (1970). Amb la qual cosa, l’escriptor Josep Pla va dir “aquest és el moment de la llengua catalana”.
S’ha de destacar l’aportació de Joan Burgués que es l’autor de la fotografia del Col·legi Meritxell, datada l’any 1935. Sens dubte històrica i irrepetible. Gràcies Joan en nom de tots els andorrans. També a la SAC i, evidentment, al monjo Bernat Juliol Galí, de la Fundació de Montserrat.
Text: Teresa Ventura. Membre de l’Associació de Professionals de la Comunicació d’Andorra (APCA)
Fotos: Arxiu de l’Abadia de Montserrat
