La tardor no és sinònim de grisor. Quan les fulles cauen i els dies s’escurcen, el jardí pot continuar ple de vida si triem les plantes adequades. Aquesta època és perfecta per a preparar el terreny, podar i adobar, però també per a plantar espècies que resisteixen el fred i mantenen el color quan la resta descansa.
Els pensaments són una aposta segura. Les seves flors, petites però plenes de matisos —del violeta al groc, passant pel blanc o el blau—, aguanten bé el fred i omplen de llum racons i testos. Si es retiren les flors marcides, continuen florint durant setmanes.
També hi ha la violeta de perfum, una planta senzilla i aromàtica que es desenvolupa millor a l’ombra i en sòls humits. A més de resistent, aporta un toc romàntic al jardí quan la majoria d’espècies ja han perdut el seu encant.
Per a acabar, el ciclamen és el gran protagonista dels mesos freds. Amb les seves flors invertides i colors intensos, és ideal per espais ombrívols i frescos. Si es rega amb moderació i s’evita el sol directe, pot florir tot l’hivern.
Amb aquestes plantes, la tardor deixa de ser un final i es converteix en una nova oportunitat per a donar vida al jardí.
Cuidar aquestes plantes és una manera senzilla d’allargar l’esperit viu de l’estiu i fer que el jardí continuï explicant històries de color i fragància quan el paisatge sembla adormit. Perquè, fins i tot a la tardor, la natura troba la manera de florir.
Per Tot Sant Cugat