
1-En augmentar la nostra esperança de vida, hom no pot pretendre percebre pensions de vellesa, comparables a les de la resta d’Europa, tant més quan la nostra taxa de cotització per vellesa és de les més baixes del vell continent i el Govern d’Andorra no contribueix a finançar la prestació.
2-Per a fer més solidari el nostre sistema de pensions de jubilació, crec que caldria establir un mínim de pensió. Persones que han cotitzat a la CASS per vellesa, 35 o més anys, perceben una pensió molt inferior a la de qui, en no haver cotitzat mai, rep una pensió de solidaritat (no contributiva), del Govern.
3-Continuar treballant més enllà dels 65 anys, al meu parer compromet la seguretat personal respecte als accidents de treball, sobretot en les professions anomenades de risc, car sabem que al cap dels anys perdem salut, reflexes i força física, com també capacitat de treball.
4-Si fos obligatori deixar de treballar als 65 anys i no als 72, com a límit, la CASS recaptaria per vellesa bastant més que ara. El fet de que tots els jubilats estiguin exempts de cotitzar per vellesa, fa preferible que els llocs de treball siguin ocupats per no jubilats, que sí cotitzen per tal concepte.
5-En fer legalment compatible, dels 65 als 72 anys, la pensió de jubilació amb el treball remunerat, sense cotitzar per vellesa, al meu parer s’ajorna l’entrada al mercat laboral de les persones no jubilades, joves sobretot, que cerquen feina. En no trobar-ne es veuen forçats a emigrar.
6-De tal compatibilitat legal en surten beneficiades principalment les persones d’alt poder adquisitiu, les que exerceixen professions liberals, per compte propi i els treballadors sedentaris, que viuen més anys, tenen millor salut i per conseqüent cobren la pensió durant més temps.
7-Les persones que tenen una salut fràgil, gaudeixen de la pensió durant un període més curt que la resta perquè viuen menys anys. A diferència de tots els altres afiliats a la CASS, quan arriba el moment, els assalariats no poden decidir per ells mateixos, si volen perllongar llur vida laboral més enllà dels 65 anys, car estan subjectes a aprovació de l’empresa per a continuar laboralment actius.