El Rosselló és una regió del nord-est de Catalunya que fou cedida a França, en el Tractat dels Pirineus, l’any 1652, sense tenir en compte per a res als habitants. El propi tractat establia l’obligatorietat de demanar als afectats si volien esdevenir francesos, consulta que mai es va fer, incompliment suficient al meu parer per a denunciar el tractat, al cap de més de 300 anys.
La diplomàcia no ha mogut un dit per a revertir la situació i recuperar el territori amputat. Sorprèn que una i altra vegada, fins i tot obrint conflictes diplomàtics, Espanya ve reclamant la sobirania sobre Gibraltar o sobre l’illa Perejil, però mai demana recuperar la que havia posseït sobre el Rosselló.
Probablement podríem desvetllar moltes incògnites si fóssim coneixedors del contingut de les 8 clàusules secretes del tractat. Si bé sembla cert que en algun moment es va demanar la recuperació de la sobirania sobre el Rosselló, els intents, si hi eren, van ser sempre molt tímids, com els reflectits en el Dietari de les pròpies institucions polítiques catalanes de l’època.
El delegat espanyol al Congrés de Viena, de l’any 1815, un tal Pedro Gómez Labrador, era considerat bastant incompetent, no del grat dels altres delegats. Res o gairebé res va obtenir de la conferència. El retorn del Rosselló a la sobirania espanyola, si el va demanar, no se’n va sortir,
No crec que Franco, en l’entrevista amb Hitler a Irún, infructuosament sol·licités al Fuhrer que intercedís prop del govern col·laboracionista de Vichy per a demanar la recuperació de la sobirania espanyola sobre el Rosselló. A canvi, Espanya s’involucraria en la Segona Guerra Mundial amb les potències de l’Eix? Ho dubto.
És molt difícil esbrinar per què un determinat fet, com el de la pregunta del títol, ha passat. Hem de tenir en compte que Espanya estava en ple declivi comparat amb el segle precedent. Arreu on s’havia expandit l’imperi espanyol, tenia problemes, com el cas de Flandes.
Que la recuperació de sobirania espanyola sobre el Rosselló no hagi estat demanada potser és degut simplement al fet de que veuen als catalans rars, com uns estranys que parlen “polac”, mentre Catalunya crec que és vista, per part de d’Estat espanyol, com una colònia conquerida per les armes.
Vull creure que, amb el tractat, Espanya, que estava en bancarrota, va rebre compensacions i contrapartides d’acord amb els seus interessos, però això no justifica el desmembrament d’una part de Catalunya o la partició absurda de la Cerdanya en dues, una francesa i una altra espanyola.