Els velocímetres dels automòbils, siguin de la marca que siguin, no solen ser massa precisos. De fet, tots els velocímetres poden marcar una velocitat superior a la real. La desviació entre el que marca el velocímetre i la velocitat real a la qual circula el vehicle, lluny de ser una qüestió casual, forma part de la legalitat i està completament assumit per la indústria.

El velocímetre recull les dades d’un sensor que se situa en la caixa del canvi. Sobre les dades obtingudes, cada fabricant inclou un marge d’error per excés voluntari. Per què? Imagina que ocorre un accident quan el cotxe marcava 118 km/h, però realment circulava a 129 km/h en una via amb el límit de velocitat a 120 km/h. El normal seria que la marca del cotxe accidentat tingués una certa possibilitat de ser demandada.

Les marques es cobreixen l’esquena de manera legal, assumint que els seus velocímetres són imprecisos perquè circulem a una velocitat inferior a la que percebem pel quadre de comandaments. D’aquesta manera, els fabricants de cotxes s’eviten possibles mesures legals en contra seva.

En l’àmbit legal, està prohibit que els cotxes mostrin una velocitat inferior a la que realment circulen. La raó és que així els Governs s’asseguren que circulem més a poc a poc, de manera que es redueixin les possibilitats d’accidents. Circulant a la velocitat màxima permesa, en realitat anirem a un ritme inferior.

Per Motorpasion.com /  Tot Sant Cugat