Títol: Mireu allà dalt, fer castells ens meravella!
Escriptor/a: Joana Faixa
Il·lustrador/a: Armand
Editorial: Piscina, un petit oceà
Pàgines: 32
Edat: A partir de 7 anys
Mireu allà dalt, de la col·lecció «La Banyera» de l’editorial Piscina, Un Petit Oceà, és un conte il·lustrat que neix de la mà de Joan Rioné i la companyia teatral Genovesa, que representa l’obra del mateix títol, que és la llavor del llibre. Joan Rioné, capità de Piscina, Un Petit Oceà i de Genovesa, va escriure el guió de l’obra i la dirigeix, i l’il·lustrador Armand és el dissenyador d’escenografia, titelles i pintura. El mateix tàndem ja va ser el responsable d’Ulissa, ressenyat per Glòria Gorchs i escrit per una tal Joana Xancleta… i no per la nostra Joana Faixa.
Recentment ja hem vist alguns exemples de literatura infantil i juvenil il·lustrada que parteixen de cançons o guions d’obres teatrals, com és el cas. Aquest fet sovint complica extreure l’essència de l’original: aferrar-se molt a l’original i convertir-lo en paraula escrita pot comportar problemes si no es fa bé. Les motivacions poden ser les mateixes, però el resultat es pot veure ressentit. I quan passa es nota, perquè escriure per a la comprensió i gaudi de la canalla és molt difícil. En aquest cas, però, saben el que es fan.
I és que aquesta col·lecció, «La Banyera», ja neix amb la voluntat i amb l’esperit de generar llibres il·lustrats a partir de textos i experiències escenogràfiques. He de confessar que no he vist la representació teatral de l’obra, i si no fos perquè el mateix llibre hi fa menció el fet ens podria passar força desapercebut. Això ens podria fer entrar en el debat de si cal fer al·lusió a la peça teatral o si, per contra, saber-ho li juga en contra al llibre perquè ens condiciona la mirada i la suggestió.
Sigui com sigui, el text guarda alguns paral·lelismes amb un guió, sobretot quan situa les accions de les protagonistes. En general, text i il·lustració creen un corpus que funciona bé amb la intenció de fer una descoberta del que remou el món casteller.
El text s’articula al voltant d’un diàleg entre dues germanes, la Sol i l’Estel, que abans d’anar a dormir s’expliquen contes, es barallen, reflexionen, etc. I tot per a explicar, no la tècnica o en què consisteix fer castells, sinó la poètica que s’hi amaga al darrere, amb un munt de metàfores, homenatge a El baró rampant d’Italo Calvino inclòs. És un fet a agrair, perquè es treu el pes didàctic de l’obra i l’energia se centra en el cara a cara entre les dues germanes mitjançant una escriptura fresca i evocadora.
Estem, doncs, davant un conte il·lustrat –atenció que no parlo d’àlbum– que s’il·lustra amb el saber fer de l’Armand i el seu llenguatge visual tan potent, basat en el que sembla un collage digital que omple les dobles pàgines de ritme i color, però deixa l’aire suficient amb fons blancs o crus. Bona composició i maquetació; les imatges es mouen bé amb un text que, potser, podria tenir un cos més gran.
El llibre porta el segell «Llibre local», que vol dir que tot el procés d’elaboració s’ha fet al nostre país.
Sergi Portela / Clijcat / Faristol