Alguns cops he sentit afirmar, amb massa rotunditat, que els joves d’avui s’ho passen d’allò més bé. Segur que n’hi ha que sí, però crec que són més nombrosos els que no. Dels nascuts a l’inici d’aquest segle, m’he format una opinió.

Sobre llur comportament, crec que a voltes s’exagera bastant per part dels adults. És veritat que, si no estan preparats professionalment per entrar al mercat laboral, els costa molt trobar feina. Al meu parer, l’ensenyament professional ha estat massa temps deixat de costat.

Una bona colla dels joves estan vivint a casa dels pares. La situació econòmica dels millennials frega la precarietat, fins el punt de que els és del tot impossible independitzar-se a causa d’uns baixos salaris i d’uns relatius alts preus pel lloguer d’un habitatge.

Malauradament, degut a la globalització (de la pobresa, enlloc de la riquesa) la situació dels joves arreu és la mateixa, o semblant, en independència del país on es trobin. Els joves més agosarats es posen la manta al cap i van a treballar a on calgui.

Per qüestions emocionals i/o per comoditat, alguns joves deixen d’obrir-se al món. Gaudir proper l’afecte familiar, cada dia el plat a taula, el llit fet i la roba planxada, deuen ser un fre a donar el pas d’anar a cercar feina a centenars o milers de kilòmetres, sobretot en la incertesa del moment que vivim, en tots els àmbits inclòs el laboral.

Una de les principals preocupacions dels millennials és el medi ambient i en això no els falta raó. Són ben conscients del problema que ens ve al damunt. Són ells els que l’hauran de resoldre. El futur és seu. Tinguem present que són el 24% de la població, en general amb unes conviccions fermes.

Hiperconnectats, immersos en la generació digital, defensen amb entusiasme els valors socials. Els atrau el retro i el vintage. Alguns de molt emprenedors obren “start-ups” que aporten innovacions que han merescut guardons. Altres iniciatives, sense ser premiades, s’han expandit cap als altres continents.

La flexibilitat de la feina feta des de casa és ben valorada entre joves. També ho és el reconeixement del treball desenvolupat, no per anys sinó per funcions dutes a terme. Segons un estudi de Deloitte “les organitzacions que no sàpiguen donar resposta a aquestes peticions perdran part del personal”.