L’ONCA inicia la 27a Temporada amb el cicle Paisatges i el programa titulat La vall de Sorteny, paisatges que inspiren suites per a cordes, interpretat per l’ONCA, sota la direcció de Gerard, un concert que compta amb la projecció d’imatges del fotògraf andorrà, Isidre Escorihuela.
L’estrena del programa La vall de Sorteny, paisatges que inspiren suites per a cordes serà el dissabte 18 de gener, a les 20.30 h, al Teatre Comunal d’Andorra la Vella, i es presentarà al Palau de la Música Catalana el dijous 23 de gener, a les 20 h, al Petit Palau.
Segons Lluís Betran, musicòleg, “A la darreria del segle XIX, davant la hipertròfia que dominava la música simfònica i la banalitat de la nova cultura musical de masses, alguns compositors van trobar una via alternativa en les formes musicals del passat. En la suite barroca, amb la seva ordenada alternança de danses breus de caràcter contrastant, hi descobrien un àmbit de formes pures, lliure d’excessos romàntics; una llavor de modernitat. De les reunides aquí, la més precoç és la que el compositor noruec Edvard Grieg va dedicar, el 1884, a la memòria del venerat escriptor i dramaturg noruec del segle XVIII Ludvig Holberg tot inspirant-se en la música instrumental d’aquell temps. La Suite a l’antiga (1926) de Ricard Lamote de Grignon, escrita, a l’inici de la seva carrera, …, s’emmiralla, molt probablement, en l’obra de Grieg, que du igualment el subtítol de “Suite en estil antic”. La Suite Charterhouse de Ralph Vaughan Williams, arranjament per a orquestra de corda d’un conjunt de peces per a piano (Six short pieces, 1920), reprèn l’estructura i el llenguatge de la suite barroca però de manera més lliure que les precedents, incorporant-hi una harmonia innovadora, delicadament dissonant i modal. El títol és un homenatge als anys de formació secundària del compositor a la gran escola neogòtica de Charterhouse, enmig del paisatge lluminós i fresc del camp anglès. En l’estela de Vaughan Williams, John Rutter concep la seva Suite (1973) com una sèrie d’harmonitzacions juganeres de quatre belles cançons populars angleses”.
