Els tècnics i experts en finances de tot Europa adverteixen que, alguns dels fons que afirmen respectar i basar-se en criteris ambientals estan exposats a un alt risc de ser utilitzats de ‘pantalla’ i que les empreses els facin servir com una forma de greenwashing.
Fons verds: sí o no?
Tot i les promeses que ha dut a terme la indústria de la inversió, la realitat és que s’està fent molt poc per aconseguir una reassignació real del capital, que fomenti de manera eficient i eficaç la participació activa de les empreses, en el procés transició climàtica que Europa i el món necessiten.
A priori, les inversions verdes o finances sostenibles resulten una interessant proposta, per a aquells inversors que estan preocupats per protegir el medi ambient i el planeta. Però molts es plantegen si en realitat compleixen amb la seva funció i amb les promeses que fan i la resposta és que en realitat no hi ha res segur sobre això.
Segons les anàlisis realitzades pels investigadors, alguns d’aquests fons estan sobretot exposats a riscos força alts que les empreses els contractin per fer maniobres de greenwashing, és a dir disfressar de sostenible i ‘verda’, una activitat que en realitat no ho és totalment o parcialment.
El problema és que aquests fons són els que es promocionen com els que més respecten els criteris socials, mediambientals i de bon govern a l’hora de fer inversions, però després es presten a maniobres de rentat verd. I el més trist és que són molt populars a Europa en termes de gestió d’actius.
Els especialistes en estudis i anàlisis d’índexs borsaris afirmen que, en comptes de complir amb els objectius per als quals se’ls ha creat i per als que se’ls promociona, alguns fons dels quals s’han indexat com a ‘verds’, en realitat només estan contribuint de manera generalitzada a que les empreses s’escudin a invertir-hi per fer greenwashing.
Clima o diners?
Un examen a fons dels índexs borsaris que s’autoanomenen ‘verds’ i que va abastar el període del 2011 al 2020, va deixar al descobert que les dades relacionades amb el clima representen menys del 12 % dels elements que es consideren determinants a l’hora de definir el tipus d’accions d’una cartera.
I ha quedat més que demostrat, que, dins aquest període, els criteris financers habituals, en particular els que estan vinculats a la capitalització borsària, van ser els que van acaparar fins al 88% de les variacions vinculades directament amb les diferents accions i estratègies de inversió.
Per als tècnics és més que clar que molts dels fons i dels mandats institucionals que afirmaven categòricament que tenien un impacte positiu en el clima, en realitat es trobaven exposats a riscos tan significatius com obvis de greenwashing, en gran part perquè a les seves carteres van proposar mètriques climàtiques atractives i van implementar estratègies de col·locació equivocades.
De fet, les empreses més importants que han invertit en aquest tipus de fons tenen noms que es relacionen amb el clima o amb les baixes emissions o amb la sostenibilitat o amb el ‘verd’, però són part de conglomerats super contaminants o s’amaguen darrera de la façana del sostenible, però segueixen el seu antic i pol·lucionant camí.
Els experts conclouen que cal una normativa més estricta i un control més exhaustiu d’aquests fons i del que es fa amb ells, per posar límit definitiu a aquesta situació.
