El Trabucador, la Punta de la Banya i les Salines de la Trinitat van ser ahir l’escenari d’una avaluació per part de la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (UICN), examinant les problemàtiques ambientals de les Salines de la Trinitat, conseqüències d’aquestes i possibles solucions.

Antonio Troya, director de la secció de la Mediterrània de la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (UICN) va estar acompanyat per un altre expert, Jordi Sargatal, membre de la junta directiva de la Sociedad Española de Ornitologia, president de l’Associació d’amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, exdirector de la Fundació Territori i Paisatge i exdirector del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Pels dos experts l’activitat productiva a les Salines de la Trinitat, la qual van qualificar tots dos de sostenible, és fonamental per mantenir i garantir la presència habitual de la major part de les espècies faunístiques de la zona.

Tant Antonio Troya com Jordi Sargatal, però, van poder constatar el perill real que pateix aquesta part del Delta de l’Ebre davant dels efectes del canvi climàtic.

Antonio Troya, representant de la UICN va explicar que, “El Mediterrani és una de les àrees geogràfiques més fràgils davant del canvi climàtic. D’aquí al 2.100 hi haurà un increment del nivell del mar d’entre 90 i 100 cm, una reducció de les precipitacions d’entre el 4 i el 15% i un increment de temperatura d’entre 2,5 i 4 graus de temperatura. Els sistemes costaners són els que rebran més impacte i més patiran, ja que han perdut la resiliència i la capacitat de respondre als impactes a conseqüència de la gestió que s’ha fet”.

Pel que fa a les possibles solucions, Troya va explicar que, “S’han de buscar solucions entre el model de producció i econòmic que tenim i les conseqüències. Les solucions s’han de plantejar en comú i no només des d’un sector. La solució ha de ser integrada, buscada, planificada i executada entre tots els sectors implicats. La pèrdua de biodiversitat és un problema de tota la societat i s’ha de buscar l’equilibri entre els sectors i agents implicats”.

Per la seva part, Jordi Sargatal, membre de la Sociedad Española de Ornitologia, explicava que, “Hem pogut constatar amb aquest recorregut que hem fet avui la immensa riquesa natural del delta de l’Ebre i els impactes que han tingut els temporals sobre la barra del trabucador. Quant a les salines, es demostra que hi ha una manera de fer sal i contribuir a la biodiversitat. El bo que té la presència de les salines, és que asseguren un hàbitat òptim durant tot l’any i aquest hàbitat l’utilitzen molts ocells per criar, per passar l’hivern i per migració, i es converteixen en un lloc imprescindible. Hi ha moltes espècies limícoles que només les trobes a les salines. Si no hi fossen les salines, molts ocells no trobarien ni el nodriment ni el refugi que troben ara. En resum, si el delta de l’Ebre no tingués les salines, perdria en habitat i nombre d’ocells i espècies i baixaria en qualitat”.

La UICN és una Unió de Membres composta per més de 1.400 organitzacions governamentals i no governamentals de tot el món i les aportacions de més de 17.000 experts internacionals. Aquesta diversitat i extensa experiència converteix a la UICN en veu autoritzada en l’àmbit mundial sobre l’estat del món natural i les mesures necessàries per a salvaguardar-lo.

Per Infosa