Títol: La mama va pondre un ou! O Com es fan els nens
Escriptor/a: Babette Cole
Traducció: Pilar Jofresa
Editorial: Estrella Polar
Pàgines: 40
Edat: A partir de 7 anys
La cèlebre autora britànica Babette Cole (1949-2017), que va escriure i il·lustrar més de setanta llibres, va guanyar-se un lloc d’honor en l’àmbit de la literatura infantil gràcies a la seva manera d’afrontar tota mena de temes tabú a través de l’humor. A casa nostra va ser editada sobretot als anys noranta i va marcar tota una generació d’infants que va créixer llegint la seva obra fresca i irreverent.
Babette Cole, amb un traç ràpid i aninotat, parlava del divorci, dels infants mal educats o dels pèls i la pubertat, i ho feia amb uns llibres directes i sense complexos que probablement ara escandalitzarien unes quantes famílies i no trobarien editor. De fet, potser és per això que ara feia temps que no es publicava la seva obra.
La mamà va pondre un ou!, que ara es reedita amb alguna petita correcció, com ara l’eliminació de l’accent de «mamà», va ser una veritable revolució. Uns pares, d’estètica i posat progre, reuneixen els seus fills per a explicar-los d’on venen els nens. Després de dir unes quantes bestieses com ara que els infants surten de sota les pedres o que es poden fabricar amb massapà, són els seus propis fills els qui els expliquen, ras i curt, el procés fisiològic dels humans i dels mamífers en general.
Potser algú pensa que no n’hi ha per tant amb aquesta obra, ja sigui perquè es va popularitzar molt o perquè a vegades les coses fetes amb humor no es prenen seriosament, però em pregunto qui seria capaç d’explicar a infants tan petits tota la reproducció humana, incloent diferents postures de l’acte sexual, d’una manera tan real però alhora tan divertida i innocent? L’habilitat de Cole en aquest llibre em sembla extraordinària, no només pel valor informatiu del llibre, sinó perquè alhora empodera els petits lectors i se’n fum dels pares progres amb un humor àcid i brillant.
Han passat trenta anys de la publicació del llibre i és cert que en l’àmbit de les relacions, l’amor, la sexualitat, i fins i tot de la reproducció, hi ha nous elements en joc i infinitat de noves mirades, que potser algú trobarà a faltar. En aquest cas, sempre és una bona solució combinar la lectura de bons clàssics amb propostes editorials més actualitzades.
Però, sigui com sigui, hi ha una cosa que per sort no canvia: la necessitat dels infants de fer preguntes. Per això crec que el llibre continuarà sent un bon salvavides per a molts adults i és interessant que es trobi a biblioteques i escoles. Per altra banda, la reedició de llibres innovadors dels anys noranta ens ajuda a recordar que aleshores els autors no patien tant per la censura, i podien posar tota l’energia a crear històries enginyoses i originals, per a sorprendre’ns i fer-nos-ho passar d’allò més bé.
Glòria Gorchs / Clijcat / Faristol